El volcà dominant andesític-dacític és tallat per dues calderes niades, la major de 6–7 km de diàmetre i la més petita de 3-3,5 km. El con central, que es formà dins de la caldera més jove, fou trencat a l'oest per una allau gran de deixalles fa aproximadament 4200 anys. La cúpula de lava que creixé a l'interior del material dels allaus forma el punt més alt dels 888 m del volcà. Es considera que les cúpules de lava addicionals, a la part nord de la caldera antiga, representen l'activitat dels costats de la caldera més jove. L'única erupció històrica que consta fou una petita erupció el 1880.[1]
.jpg)