Meneurí
Meneurí, sovint escrit Menaurí, és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme de Llessui.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort | |||
| Entitat singular | Saurí  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.245 m | |||
Meneurí és a prop i a ponent de Saurí, davant per davant a l'altra banda -dreta- del Barranc de Pamano. Té l'antiga església de Sant Esteve.
Etimologia modifica
Joan Coromines dedica un extens article[1] a Menaurí o Meneurí. Descartada la possibilitat d'un topònim iberobasc, com és freqüent a la comarca, a causa del final en vocal tònica, el compara amb altres topònims com ara Saurí i Mallolís: seria un topònim procedent d'un nom propi occità, procedent d'un malnom (occità Maunorí, francès Maunouri) amb el significat de maleducat o malaltís. De Maunorí passà a Manorí, des d'on evolucionà cap a la forma actual. Coromines planteja, finalment, un possible origen basc, de muno (turó) i uri (aigua), però no el troba versemblant perquè la situació geogràfica de Meneurí no té res a veure amb aigua que surti d'un turó.
Història modifica
Edat contemporània modifica
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[2] a Saurí i Meneurí, conjuntament. S'hi pot llegir que són una localitat agregada a Llessui, situada als peus d'una muntanya molt alta, denominada de Llessui, prop d'un rierol. El clima és fred, combatut per tots els vents, propens a inflamacions i pulmonies. Consta de 13 cases, una font, l'església de Sant Víctor i l'annex de Meneurí, que és una masia. L'església està servida per un rector diocesà i un beneficiat de sang (originari del poble). El territori és muntanyós, pedregós i fluix, cobert de boscos i matolls cap al sud i oest, on només es produeixen pastures. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi crien vaques i ovelles, s'hi cacen llebres i perdius i s'hi pesquen truites. La població era de 9 veïns (caps de casa) i 97 ànimes (habitants).
Referències modifica
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meneurí |
- Barbal, Maria. «Meneurí». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
- Coromines, Joan. «Menaurí». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Llessui». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.