Obre el menú principal

La mentida (al País Valencià, també mentira)[1] o engany és la intenció comunicativa amb què l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre. Es diferencia de la ficció, on hi ha una suspensió de la credulitat compartida, o de la imaginació compartida i la ironia. Per determinar si quelcom és una mentida, se sol contrastar amb la realitat (criteri de correspondència) i si no s'ajusta, és declarat com a fals. Ometre la veritat no sempre és considerat una mentida.

Contingut

Consideració moral de la mentidaModifica

La mentida es considera immoral per la majoria d'ètiques en tant que pretén enganyar l'altre produint-li alguna mena de perjudici. El terme "mentida pietosa" sorgeix per ressaltar que hi ha mentides que són beneficioses per a qui les rep, i llavors poden ser acceptades per l'ètica, com per exemple en el cas de l'utilitarisme. L'Antic Testament afirma que Déu no menteix i per tant considera pecat que els homes ho facin (és un dels deu manaments).

Detecció de la mentidaModifica

El polígraf és un aparell que intenta detectar les mentides en els testimonis estudiant les alteracions que es produeixen al cos quan es menteix, com la variació del pols o la sudoració. Diversos entrenaments, però, permeten burlar el polígraf.

Les persones que menteixen tendeixen a moure les pupil·les i poden envermellir per vergonya (són conscients que obren malament).

Un projecte finançat per la Unió Europea desenvolupà InVid (In Video Veritas), detector de mentides a vídeos mitjançant l'anàlisi a diferents nivells.[2]

La mentida en filosofiaModifica

La lògica filosòfica considera que tota proposició enunciativa té dos termes, la veritat o la mentida, segons la coherència del raonament que en porti, independentment de la seva adequació o coincidència amb la realitat.

La mentida té dues motivacions essencials: aconseguir un bé o evitar un mal, per tant es regeix per les mateixes regles que els impulsos psicològics bàsics, on hi juga un paper molt rellevant l'emoció; és la por a perdre allò que es té (calma, imatge positiva) o a ser perjudicat el que porta a mentir.

ReferènciesModifica

  1. «mentira». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «Un detector de mentiras para evitar videos falsos». La Prensa, 15-12-2015 [Consulta: 11 febrer 2016].

Vegeu tambéModifica