Mercedes Álvarez de Flores
Mercedes Álvarez de Flores (Bogotà, 1859 - Bogotà, 1950), també anomenada després Mercedes Álvarez de Velasco,[1][2] noms de casada amb els que és coneguda Mercedes Álvarez Hurtado, va ser una escriptora colombiana.
 Retrat de la poetessa (1886), obra de José Eugenio Montoya. Museu del Segle XIX, Bogotà.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1859 Bogotà (Colòmbia) |
| Mort | 1950 (90/91 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Família | |
| Mare | Mercedes Hurtado de Álvarez |
Nascuda a Bogotà a finals de 1859, filla de la també escriptora Mercedes Hurtado de Álvarez.[3] En l'àmbit personal, el 1880 es va casar amb l'advocat, escriptor, periodista, diplomàtic i polític Leonídas Flores. El 1888 va quedar-ne vídua.[4] Uns anys més tard es va casar amb Enrique A. Velasco, natural de Cali, amb qui va tenir dos fills.[5]
Va escriure un nombre important de composicions en vers per a diversos diaris de la capital colombiana.[3] Les seves primeres obres de vegades van aparèixer a el Diario de Cundimarca i El Rocío sota el pseudònim «Tegualda».[1] Després també va aparèixer a El Perú Ilustrado o en l'antologia Parnaso Colombiano.[6] Moltes de les seves obres són de temàtica amorosa i vinculades a la relació amb el seu espòs; en són exemples els poemes titulats Amor, Ensueños, Celos o Venganza.[4] Altres poesies de la seva autoria són En la agonía,[7] Tragedia –dedicada a la seva filla Esther– o una amb motiu de la mort d'Alfons XII d'Espanya.[4]
La seva obra va gaudir de fama a l'estranger[2] i va merèixer els elogis d'altres escriptors de l'època com Juan Valera i Ricardo Palma.[1]
Posteriorment, va passar a viure retirada a la seva casa als afores de Bogotà, on continuà la seva tasca com a escriptora.[4]
Va morir a Bogotà el 1950.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Laverde Amaya, Isidoro. Bibliografía colombiana (en castellà). Bogotà: Imprenta y Librería de Medardo Rivas, 1895, p. 25-26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Las mujeres en la historia de Colombia: mujeres y cultura (en castellà). vol. 3. Bogotà: Editorial Norma, 1995, p. 153.
- ↑ 3,0 3,1 Laverde Amaya, Isidoro. Apuntes sobre bibliografía colombiana (en castellà). Bogotà: Librería Barcelonesa de Soldevila y Curriols, 1882, p. 212.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mercedes Álvarez de Flores». El Perú Ilustrado, 03-08-1880.
- ↑ «Mercedes Álvarez». Popayán. Centro de Historia del Cauca, 1947, pàg. 710.
- ↑ Cejador Frauca, Julio. Historia de la lengua y literatura castellana (en castellà). Madrid: Tipografía de la "Revista de archivos, bibliotecas y museos", 1919, p. 169.
- ↑ «Mercedes Álvarez de Flores». El Hogar y la Escuela, 15-09-1909.