Merit Ptah

suposada metgessa egípcia

Merit Ptah (c. 2700 aC) fou considerada erròniament una metgessa de l'antic Egipte i la primera dona coneguda pel seu nom en la història de la medicina[1] així com també la primera dona esmentada en tota la història de la ciència. La seva imatge pot veure's en una tomba en la necròpoli propera a la piràmide escalonada de Saqqara.[2] El seu fill, que era summe sacerdot, la va descriure com "la metgessa cap".[2]

Infotaula de personaMerit Ptah
Biografia
Naixementc. 2700 aC Modifica el valor a Wikidata
Regne Antic d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle XXVII aC Modifica el valor a Wikidata
Regne Antic d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetgessa Modifica el valor a Wikidata
PeríodeDinastia II d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Nota: No ha de confondre's aquesta metgessa amb l'esposa de Ramose, visir d'Amenofis III, també Merit Ptah (cantora d'Amon), representada amb el seu marit a la tomba TT55.

Recentment, però, se n'ha qüestionat l'exactitud d'aquesta dada[3] i sembla que es demostra que es tracta d'un error d'interpretació de Kate Campbell Hurd-Mead en la seva obra A history of women in medicine: from the earliest of times to the beginning of the nineteenth century (1938).

El nom de Merit Ptah, donat per Hurd-Mead com a "metgessa cap", no apareix en cap de les llistes conservades de sanadors egipcis ni en les de dones administradores. Tampoc no hi ha, com diu Hurd-Mead, tombes de l'Antic Imperi a la Vall dels Reis. En canvi, Kwiecinski addueix que, entre 1929 i 1930, s'excavà una tomba a Giza, la d'Akhethetep, alt dignatari de la Dinastia V, on està representada una dona anomenada Peseixet, "supervisora de dones sanadores" i, probablement, mare d'Akhethetep. Hurd-Mead tenia en la biblioteca un exemplar de la monografia publicada sobre aquesta excavació. Kwiecinski pensa que Hurd-Mead va confondre els dos casos i que va donar, erròniament, el nom equivocat en la seva obra, prenent rellevància posteriorment.

Tot i que la Merit Ptah real no fos metgessa o, fins i tot, que no existís, ha esdevingut un símbol de la lluita feminista del segle xx. En el seu honor, la Unió Astronòmica Internacional va batejar un cràter d'impacte a Venus com Merit Ptah.

ReferènciesModifica

  1. «Merit Ptah» (en anglès). [Consulta: 17 març 2018].
  2. 2,0 2,1 Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 71. ISBN 9788499927022. 
  3. Wolfram Grajetzki. Meritptah, the world's first female doctor?, en: Ancient Egypt Magazine (Dec, 2018-Jan. 2019), p. 24-31 article on Academia; Jakub M. Kwiecinski: Merit Ptah, “the first woman physician”: crafting of a feminist history with an ancient Egyptian setting, en: Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, Vol. 75, No. 1 (2020). p. 83–106, doi: 10.1093/jhmas/jrz058

Kampp, Friederike: Die Thebanische Nekropole (Mainz: Zabern, 1996), Vol. I, p. 262.