El mesencèfal és la part superior del tronc de l'encèfal, que comprèn (de la cara ventral a la dorsal) els peduncles cerebrals, el tegment i el tecte.

Infotaula anatomiaMesencèfal
Secció sagital mitja de l'encèfal (continuada caudalment amb 9: medul·la espinal). Un contorn blau assenyala el sistema ventricular.

1. Cervell: 2. Telencèfal, 3. Diencèfal.
4. Tronc de l'encèfal: 5. Mesencèfal, 6. Protuberància, 7. Bulb raquidi.

8. Cerebel.
Detalls
Llatímesencephalon
Part decervell Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHA08.186.211.132.659
NeuroNameshier-445
NeuroLex IDMidbrain
TAA14.1.03.005 Modifica el valor a Wikidata
FMA61993 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Grayp.800
EB Onlinescience/midbrain i science/crus-cerebri Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics de neuroanatomia
Vista del mesencèfal en 3D (vermell).
Esquema d'una secció del mesencèfal humà.

Connecta entre si la protuberància anular, el cerebel i el diencèfal.[1]

Estructura

modifica

Les regions principals del mesencèfal són el tecte, l'aqüeducte de Silvi, el tegment i els peduncles cerebrals. Rostralment, el mesencèfal es troba al costat del diencèfal (tàlem, hipotàlem, etc.), mentre que caudalment es troba al costat del romboencèfal (protuberància, bulb raquidi i cerebel).[2]

El tecte (en llatí tectum o sostre) és la part del mesencèfal dorsal a l'aqüeducte de Silvi.[1] La posició del tecte es contrasta amb el tegment, que fa referència a la regió davant del sistema ventricular, o terra del mesencèfal.

Està implicat en certs reflexes en resposta a estímuls visuals o auditius. El tracte reticuloespinal, que exerceix un cert control sobre l'alerta, rep l'entrada del tecte,[3] i viatja tant rostralment com caudalment des d'aquest.

Els tubercles quadrigeminats són quatre túmuls, anomenats col·licles, en dos parells (dos de superiors i dos d'inferiors), a la superfície del tecte. Els col·licles superiors processen certa informació visual, ajuden a la decussació de diverses fibres del nervi òptic (algunes fibres romanen ipsilaterals), i estan implicades amb moviments oculars sacàdics.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Sinnatamby, Chummy S. Last's Anatomy. 12th, 2011, p. 476. ISBN 978-0-7295-3752-0. 
  2. «Slide 5». Arxivat de l'original el 2011-04-27. [Consulta: 5 març 2011].
  3. Kandel, Eric. Principles of Neural Science. McGraw-Hill, 2000, p. 669. ISBN 0-8385-7701-6. 

Vegeu també

modifica