Mesolongi

Mesolongi
	Μεσολόγγιον (el)
	;
Localització
	38° 22′ 07″ N, 21° 25′ 44″ E / 38.3686°N,21.4289°E
Estat	Grècia
Entitat territorial administrativa	administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
Regió	Grècia Occidental
Unitat perifèrica	Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània
Municipi	Mesologgi Municipality (en)
Capital de	Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània ; Iera Poli Messologhiou Municipal Unit (en) ; Senate of Western Continental Greece (en)
Població humana
Total	12.785 (2011)
Geografia
Altitud	5 m
Limita amb	Arakynthos Municipal Unit (en)
Dades històriques
Esdeveniment clau	Third Siege of Missolonghi (en) ; Second Siege of Missolonghi (en) ; First Siege of Missolonghi (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	302 00
Fus horari	UTC+02:00 ; UTC+03:00
Prefix telefònic	2631
Altres
Lloc web	messolonghi.gov.gr

Mesolongi en grec: Μεσολόγγι, Mesolongi, també transcrit Mesolongi, Missolonghi, Messolonghi; forma antiga Mesolòngion) és una ciutat situada a l'oest de Grècia i que té prop d'11.000 habitants (2001). La ciutat és la capital de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània i la seva tercera ciutat més gran. És la seu del municipi de Hiera Mesolongiou Polis (ciutat sagrada de Mesolongi).

Mesolongi està enllaçada per la GR-5/I55. El camí cap a Ástaco va al nord-oest i també hi ha accés a GE-48 cap a l'est. La ciutat tenia una estació de ferrocarril en la línia cap Agrinio, però va ser abandonada en la dècada de 1970.

La ciutat és coneguda pel dramàtic setge al qual va ser sotmesa per les tropes otomanes durant la Guerra d'Independència Grega i especialment per ser el lloc on va morir el poeta anglès George Gordon Byron (conegut com a Lord Byron),^[1] considerat un dels escriptors més versàtils i importants del Romanticisme. Byron hi havia anat per defensar la independència grega. Eugène Delacroix li va dedicar el seu cèlebre Grècia sobre les ruïnes de Mesolongi, que es troba al Museu de Belles Arts de Bordeus.

Grècia sobre les ruïnes de Mesolongi
Eugène Delacroix (1798-1863)
Lord Byron al seu llit de mort (1826)
Joseph D. Odevaere (1775-1830)

ReferènciesModifica

↑ «George Gordon Noel Byron». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

«Centre cultural de Mesolongi» (en grec).

[1] «George Gordon Noel Byron». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]