Meti
praenomen romà
Meti (llatí: Mettius) fou un antic praenomen romà dels temps més antics de la història de Roma usat pels sabins i pels llatins. Apareix en diversos personatges de l'etapa monàrquica i durant els primers anys de la República Romana, però ràpidament desapareix i cap al final de la República havia desaparegut i es considerava arcaic. No és clar si l'ortografia correcta és Meci (Metius) o Meti (Mettius), car en els millors manuscrits antics es troben les dues grafies.[1]
| Tipus | praenomen  |
|---|---|
| Llengua | llatí |
| Nom en la llengua original | Mettius |
| Pàgines que comencen per «Meti» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Entre els romans més coneguts que portaren aquest praenomen, tots dels temps més antics de la història de Roma, hi ha:
- Meti Fufeci, el darrer rei d'Alba Longa.
- Meti Curci, heroi sabí que participà en l'episodi del rapte de les sabines.
- Meti Gemini, comandant de Túsculum a la darrera Guerra Llatina (340 aC).
Més tard també va esdevenir un nomen, com passà amb molts altres praenomina, i d'aquí prové la gens Mètia. Alguns personatges d'aquesta família foren:
- Publi Meti (llatí: Publius Mettius), un partidari de Saturní i Glàucia (100 aC) que va assassinar Gai Memmi, un dels candidats consulars d'aquell any.[2]
- Marc Meti (llatí: Marcus Mettius), un llegat de Juli Cèsar a la Gàl·lia. Cèsar el va enviar davant del rei sueu Ariovist l'any 58 aC, on va ser fet presoner pel rei germànic, però una mica després era rescatat per Cèsar.[3]
- Meti Pomposià, cònsol romà en temps de Vespasià.
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1072.
- ↑ Pau Orosi. Historiæ adversum Paganos V,17
- ↑ Cèsar. Guerra de les Gàl·lies I,47,53