Obre el menú principal

La metralladora PK, del rus Pulemiot Kalàixnikov (ПК), és una metralladora de propòsit general d'origen soviètic de calibre 7,62×54mmR dissenyada per Mikhaïl Kalàixnikov.

Infotaula d'armaMetralladora PK
Advance contingent of AMISOM troops deployed in Baidoa 05 (7213737188).jpg
Servidor ugandès d'una metralladora PK de la Missió Unida Africana a Somàlia (AMISOM) mantenint una línia defensiva vora Baidoa l'any 2012.
Tipus Metralladora de propòsit general
País d'origen Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Història de servei
En servei Des de 1961-actualitat
Guerres Guerra del Vietnam
Història de producció
Dissenyador Mikhaïl Kalàixnikov
Fabricant Izhmash Tradueix i Degtyarev plant Tradueix
Quantitat ∼ 1.000.000
Especificacions
Pes 9 kg (metralladora)
7,5 kg (trípode)
2,44 kg (cinta 100 cartutxos)
Total: 19 kg
Longitud 1.160 mm
Longitud del canó 658 mm[1]
Equip 1 servidor
Munició 7,62×54mmR
Calibre 7,62 mm
Sistema de tret Recàrrega accionada per gas
Recambra oberta
Cadència de tir 690-720 bales per minut
Velocitat de la bala 825 m/s
Abast efectiu ~1.000m[2]
Carregador 100, 200 i 250 cartutxos en cinta metàl·lica[1]
Modifica les dades a Wikidata

Basada en el mecanisme de l'AK-47 la metralladora PK va entrar en servei l'any 1961 i continua en servei actualment, demostrant que el disseny de Kalàixnikov pot resistir munició més potent que la usada en el fusell d'assalt. A causa de la seva fiabilitat i lleugeresa, en comparació amb els dissenys del bloc occidental, es va produir en grans quantitat i avui en dia continua fabricant-se.

L'any 1969 la PK seria modernitzada i el nou model s'anomenaria PKM. També se'n farien variants per a vehicles blindats de combat anomenades PKT i PKB.[3]

DesenvolupamentModifica

El disseny d'una nova metralladora de propòsit general de calibre 7,62 mm per l'exèrcit soviètic va començar l'any 1953 per substituir les metralladores RP-46 i SG-43.

Durant els primers anys l'únic equip que va participar en el concurs va ser el grup de Nikitin-Sokolov (NS). Per afegir un competidor, a petició del Ministeri de Defensa Soviètic, l'any 1958 l'equip de Mikhaïl Kalàixnikov també s'uniria al concurs.[4]

Després d'un seguit de proves intensives a finals del 1960 el concurs es decantaria pel disseny de Kalàixnikov, més fiable i barat de fabricar que el model de Nikitin-Sokolov, i entraria en servei l'any 1961.

Després d'uns anys d'ús se'n modificaria el disseny: canó millorat, una boca apagaflames més curta, l'alimentador es fabricava per estampació... En conjunt es va alleugerir l'arma, va rebre la denominació PKM i va entrar en servei l'any 1969.[4]

La metralladora PK és una de les metralladores modernes més fabricada i ha estat usada no només per la Unió Soviètica i els països del Pacte de Varsòvia sinó que també ha estat àmpliament exportada. La Xina en va fabricar una còpia local sota la denominació de tipus 80.[1]

 
Soldat sirià amb màscara antigàs operant una metralladora PK durant la Guerra del Golf.

DissenyModifica

Les metralladores PK operen amb el mateix principi de forrellat rotatiu que l'AK-47. Internament disposa de molt pocs components mòbils: el forrellat, el pistó de recàrrega, unes quantes molles i les parts de l'alimentació. A causa d'això, la PK té poques peces que es puguin encasquetar o trencar i per això és una arma molt fiable.[1]

A més a més, la PK funciona amb recambra oberta. Aquest tipus de funcionament, molt emprat en armes automàtiques, deixa oberta la recambra entre els trets i després de disparar, això ajuda a refrigerar l'arma i evita que la munició es dispari sola per culpa de la calor. El principal desavantatge és que mentre no s'usa poden entrar partícules al port d'ejecció fent que s'encasqueti.[5]

VariantsModifica

 
Variant de la metralladora PK per tancs, la PKT.

La PK és una metralladora de propòsit general i, amb petits canvis al disseny bàsic, es pot usar per a diferents funcions. Les principals variants són:[2]

  • PK/PKM: metralladora lleugera, disposa d'un bípede integrat. La PKM disposa d'un seguit de millores que la fan més lleugera. Generalment la munició ve subministrada per una caixa agafada sota el canó.
  • PKS/PKMS: metralladora mitjana, va equipada amb un trípode universal. La PKMS disposa d'un trípode més senzill i lleuger.
  • PKT: metralladora coaxial de tancs.
  • PKB: variant per a transports blindats de personal.

L'últim desenvolupament de la PKM és la metralladora PKP Pecheneg, amb la qual comparteix un 80% de peces comunes, però que té un canó fix i que permet disparar ràfegues més llargues, 40-50 cartutxos per ràfega o 1.000 cartutxos per hora.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bishop, 2006, p. 320.
  2. 2,0 2,1 «PKM General Purpose Machine Gun General Purpose / Light Machine Gun (1965)» (en anglès). MilitaryFactory, 15-06-2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
  3. Rottman, 2011, p. 39.
  4. 4,0 4,1 Fowler; Sweeney, 2012, p. 94.
  5. Rottman, 2011, p. 43.

BibliografiaModifica

  • Rottman, Gordon L. The AK-47. Kalashnikov-series assault rifles (llibre) (en anglès). 1a ed.. Regne Unit: Osprey Publishing Ltd., 2011, p. 39, 43. ISBN 978 1 84908 461 1. 
  • Bishop, Chris. The encyclopedia of small arms & artillery (llibre) (en anglès). 1a ed.. Regne Unit: Summertime Publishing, 2006, p. 70. ISBN 978-1-84013-910-5. 
  • Fowler, Will; Sweeney, Patrick. The world encyclopedia of rifles and machine guns (llibre) (en anglès). Wigston: Lorenz Books, 2012, p. 72. ISBN 978-0-7548-2459-6. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica