Metralladora PK

La metralladora PK, del rus Pulemiot Kalàixnikov (ПК), és una metralladora de propòsit general d'origen soviètic de calibre 7,62×54mmR dissenyada per Mikhaïl Kalàixnikov.

Infotaula d'armaMetralladora PK
Advance contingent of AMISOM troops deployed in Baidoa 05 (7213737188).jpg
Servidor ugandès d'una metralladora PK de la Missió Unida Africana a Somàlia (AMISOM) mantenint una línia defensiva vora Baidoa l'any 2012.
TipusMetralladora de propòsit general
País d'origenBandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Història de servei
En serveiDes de 1961-actualitat
GuerresGuerra del Vietnam Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
DissenyadorMikhaïl Kalàixnikov
FabricantIzhmash (oc) Tradueix i Degtyarev plant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Quantitat∼ 1.000.000
Especificacions
Pes9 kg (metralladora)
7,5 kg (trípode)
2,44 kg (cinta 100 cartutxos)
Total: 19 kg
Longitud1.160 mm
Longitud del canó658 mm[1]
Equip1 servidor
Munició7,62×54mmR
Calibre7,62 mm
Sistema de tretRecàrrega accionada per gas
Recambra oberta
Cadència de tir690-720 bales per minut
Velocitat de la bala825 m/s
Abast efectiu~1.000m[2]
Carregador100, 200 i 250 cartutxos en cinta metàl·lica[1]

Basada en el mecanisme de l'AK-47 la metralladora PK va entrar en servei l'any 1961 i continua en servei actualment, demostrant que el disseny de Kalàixnikov pot resistir munició més potent que la usada en el fusell d'assalt. A causa de la seva fiabilitat i lleugeresa, en comparació amb els dissenys del bloc occidental, es va produir en grans quantitat i avui en dia continua fabricant-se.

L'any 1969 la PK seria modernitzada i el nou model s'anomenaria PKM. També se'n farien variants per a vehicles blindats de combat anomenades PKT i PKB.[3]

DesenvolupamentModifica

El disseny d'una nova metralladora de propòsit general de calibre 7,62 mm per l'exèrcit soviètic va començar l'any 1953 per substituir les metralladores RP-46 i SG-43.

Durant els primers anys l'únic equip que va participar en el concurs va ser el grup de Nikitin-Sokolov (NS). Per afegir un competidor, a petició del Ministeri de Defensa Soviètic, l'any 1958 l'equip de Mikhaïl Kalàixnikov també s'uniria al concurs.[4]

Després d'un seguit de proves intensives a finals del 1960 el concurs es decantaria pel disseny de Kalàixnikov, més fiable i barat de fabricar que el model de Nikitin-Sokolov, i entraria en servei l'any 1961.

Després d'uns anys d'ús se'n modificaria el disseny: canó millorat, una boca apagaflames més curta, l'alimentador es fabricava per estampació... En conjunt es va alleugerir l'arma, va rebre la denominació PKM i va entrar en servei l'any 1969.[4]

La metralladora PK és una de les metralladores modernes més fabricada i ha estat usada no només per la Unió Soviètica i els països del Pacte de Varsòvia sinó que també ha estat àmpliament exportada. La Xina en va fabricar una còpia local sota la denominació de tipus 80.[1]

 
Soldat sirià amb màscara antigàs operant una metralladora PK durant la Guerra del Golf.

DissenyModifica

Les metralladores PK operen amb el mateix principi de forrellat rotatiu que l'AK-47. Internament disposa de molt pocs components mòbils: el forrellat, el pistó de recàrrega, unes quantes molles i les parts de l'alimentació. A causa d'això, la PK té poques peces que es puguin encasquetar o trencar i per això és una arma molt fiable.[1]

A més a més, la PK funciona amb recambra oberta. Aquest tipus de funcionament, molt emprat en armes automàtiques, deixa oberta la recambra entre els trets i després de disparar, això ajuda a refrigerar l'arma i evita que la munició es dispari sola per culpa de la calor. El principal desavantatge és que mentre no s'usa poden entrar partícules al port d'ejecció fent que s'encasqueti.[5]

VariantsModifica

 
Variant de la metralladora PK per tancs, la PKT.

La PK és una metralladora de propòsit general i, amb petits canvis al disseny bàsic, es pot usar per a diferents funcions. Les principals variants són:[2]

  • PK/PKM: metralladora lleugera, disposa d'un bípede integrat. La PKM disposa d'un seguit de millores que la fan més lleugera. Generalment la munició ve subministrada per una caixa agafada sota el canó.
  • PKS/PKMS: metralladora mitjana, va equipada amb un trípode universal. La PKMS disposa d'un trípode més senzill i lleuger.
  • PKT: metralladora coaxial de tancs.
  • PKB: variant per a transports blindats de personal.

L'últim desenvolupament de la PKM és la metralladora PKP Pecheneg, amb la qual comparteix un 80% de peces comunes, però que té un canó fix i que permet disparar ràfegues més llargues, 40-50 cartutxos per ràfega o 1.000 cartutxos per hora.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bishop, 2006, p. 320.
  2. 2,0 2,1 «PKM General Purpose Machine Gun General Purpose / Light Machine Gun (1965)» (en anglès). MilitaryFactory, 15-06-2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
  3. Rottman, 2011, p. 39.
  4. 4,0 4,1 Fowler i Sweeney, 2012, p. 94.
  5. Rottman, 2011, p. 43.

BibliografiaModifica

  • Rottman, Gordon L. The AK-47. Kalashnikov-series assault rifles (llibre) (en anglès). 1a ed.. Regne Unit: Osprey Publishing Ltd., 2011, p. 39, 43. ISBN 978 1 84908 461 1. 
  • Bishop, Chris. The encyclopedia of small arms & artillery (llibre) (en anglès). 1a ed.. Regne Unit: Summertime Publishing, 2006, p. 70. ISBN 978-1-84013-910-5. 
  • Fowler, Will; Sweeney, Patrick. The world encyclopedia of rifles and machine guns (llibre) (en anglès). Wigston: Lorenz Books, 2012, p. 72. ISBN 978-0-7548-2459-6. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metralladora PK