Metro de Porto

El metro de Porto (Metro do Porto en portuguès) és la xarxa de metro lleuger de la ciutat de Porto, Portugal. Inaugurat el 2002, actualment comprèn uns 78 km de via i sis línies. Amb pocs trams subterranis, sembla un metro lleuger alemany (Stadtbahn) o premetro belga. La xarxa s'organitza al voltant de dos eixos principals: un enllaç nord - sud (línia D) i un passadís est / nord-est - oest compartit per la majoria de les línies (línies A, B, C, E i F) que es divideixen en branques als extrems.

Infotaula d'edifici
Metro de Porto
Porto Metro logo.svg
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Dades
TipusTren lleuger Modifica el valor a Wikidata
Construcció7 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Obertura7 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaPorto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
 41° 09′ 44″ N, 8° 37′ 19″ O / 41.162142°N,8.621953°O / 41.162142; -8.621953Coord.: 41° 09′ 44″ N, 8° 37′ 19″ O / 41.162142°N,8.621953°O / 41.162142; -8.621953
Format perLine H (en) Tradueix
Line A (en) Tradueix
Line G (en) Tradueix
Line F (en) Tradueix
Line E (en) Tradueix
Line C (en) Tradueix
Line D (en) Tradueix
Line B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmetrodoporto.pt Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Després de dècades de discussions, el treball en la primera línia de la Porto de metro va començar el 1990 i es va acabar el 2002. En aquell moment, era el projecte de construcció més gran de la Unió Europea. A mitjan 2006 es va completar la primera fase amb l'obertura de la cinquena línia.

La segona fase estava en debat, però a mitjan 2008 el govern portuguès va donar el seu acord (i sobretot el seu suport financer) al desenvolupament del metro.

El metro de Porto consta de 5 línies, 70 estacions i 60 km de línies principalment aèries, només hi ha 8 km enterrats.

El 2008, la companyia Metro do Porto transportava 51,5 milions de passatgers.[1] El 2017 es van registrar 60,6 milions de passatgers[2]

XarxaModifica

Visió generalModifica

Línia Terminals Inauguració Cognom Extensió
AT Estádio do Dragão ↔ Senhor de Matosinhos 2003 Línia Matosinhos Complet
B Estádio do Dragão ↔ Póvoa de Varzim 2005 Línia da Póvoa Complet
VS Campanhã ↔ ISMAI 2005 Línia Maia / Trofa Complet
D Hospital de São João ↔ Santo Ovídio 2005 Línia Gaia Vila d'Este el 2021
E Estádio do Dragão ↔ Aeroport de Francisco Sá Carneiro 2006 Línia Aeroport Complet
F Senhora da Hora ↔ Fânzeres 2011 Línia Gondomar Complet
G Casa da Música ↔ S. Bento previst per al 2022 Línia Galiza lliurament 2021
Funicular dos Guindais Batalha ↔ Ribeira 1891, tancat el 1893, reobert el 2004 Guindais funicular Complet

Línia AModifica

Traçat[3]
Estacions Correspondència Zona
Estádio do Dragão B, Bx, E, F C1
Campanhã B, Bx, C, E, F
Heroisme B, Bx, C, E, F
Camp 24 d'Agost B, Bx, C, E, F
Bolhão B, Bx, C, E, F
Trindade B, Bx, C, D, E, F
Lapa B, Bx, C, E, F
Carolina michaelis B, Bx, C, E, F
Casa da Música B, Bx, C, E, F
Francos B, Bx, C, E, F
Ramalde B, Bx, C, E, F C2
Viso B, Bx, C, E, F
Sete Bicas B, Bx, C, E, F
Senhora da Hora B, Bx, C, E, F
Vasco da Gama C3
Estádio do Mar
Pedro Espano
Parc del Real
Câmara de Matosinhos
Matosinhos Sul
Brito Capelo
Mercado
Senhor de Matosinhos

Línia BModifica

Traçat[3]
Estacions Correspondència Zona
Estádio do Dragão A, Bx, E, F C1
Campanhã A, Bx, C, E, F
Heroisme A, Bx, C, E, F
Camp 24 d'Agost A, Bx, C, E, F
Bolhão A, Bx, C, E, F
Trindade A, Bx, C, D, E, F
Lapa A, Bx, C, E, F
Carolina michaelis A, Bx, C, E, F
Casa da Música A, Bx, C, E, F
Francos A, Bx, C, E, F
Ramalde A, Bx, C, E, F C2
Viso A, Bx, C, E, F
Sete Bicas A, Bx, C, E, F
Senhora da Hora A, Bx, C, E, F
Ferro colat do Cuco AIX. C5
Custóias E
Esposade E
Crestins E N10
Verdes E
Pedras rubras Bx
Lidador
Vilar de Pinheiro
Modivas Sul
Modivas Centro
Mindelo Bx N2
Espai Natureza
Varziela Bx
Árvore
Azurara
Santa Clara Bx N3
Vila do Conde Bx
Viola de Pêga
Portas Fronhas Bx
São Brás
Póvoa de Varzim Bx

Línia CModifica

Traçat[3]
Estacions Correspondència Zona
Campanhã A, B, Bx, E, F C1
Heroisme A, B, Bx, E, F
Camp 24 d'Agost A, B, Bx, E, F
Bolhão A, B, Bx, E, F
Trindade A, B, Bx, D, E, F
Lapa A, B, Bx, E, F
Carolina michaelis A, B, Bx, E, F
Casa da Musica A, B, Bx, E, F
Francos A, B, Bx, E, F
Ramalde A, B, Bx, E, F C2
Viso A, B, Bx, E, F
Sete Bicas A, B, Bx, E, F
Senhora da Hora A, B, Bx, E, F
Ferro colat do Cuco B, E C5
Cândido dos Reis
Pias
Araújo
Custòdia
Parc Maia
Fórum Maia
Zona Industrial N11
Mandim
Castelo da Maia
ISMAI

Línia DModifica

Traçat[3]
Estacions Correspondència Zona
Hospital São João C6
Sortida a borsa
Pólo Universitário
Salgueiros C1
Lluitant
Marques
Faria Guimarães
Trindade A, B, Bx, C, E, F
Aliats
São Bento
Jardim do Morro S8
General Torres
Câmara de Guia
João de Deus
D. João II
Santo Ovídio

Línia EModifica

Traçat[3]
Estacions Correspondència Zona
Estádio do Dragão A, B, Bx, F C1
Campanhã A, B, Bx, C, F
Heroisme A, B, Bx, C, F
Camp 24 d'Agost A, B, Bx, C, F
Bolhão A, B, Bx, C, F
Trindade A, B, Bx, C, D, F
Lapa A, B, Bx, C, F
Carolina michaelis A, B, Bx, C, F
Casa da Música A, B, Bx, C, F
Francos A, B, Bx, C, F
Ramalde A, B, Bx, C, F C2
Viso A, B, Bx, C, F
Sete Bicas A, B, Bx, C, F
Senhora da Hora A, B, Bx, C, F
Ferro colat do Cuco B, C C5
Custóias B
Esposade B
Crestins B N10
Verdes B
Botica
Aeroport

Línia FModifica

Traçat[3]
Estacions Correspondència Zona
Fânzeres C8
Venda Nova
Carreira C9
Baguim
Campainha
Rio Tinto
Levada
Nau Vitória C6
Nasoni
Contumil
Estádio do Dragão A, B, Bx, E C1
Campanhã A, B, Bx, C, E
Heroisme A, B, Bx, C, E
Camp 24 d'Agost A, B, Bx, C, E
Bolhão A, B, Bx, C, E
Trindade A, B, Bx, C, D, E
Lapa A, B, Bx, C, E
Carolina michaelis A, B, Bx, C, E
Casa da Música A, B, Bx, C, E
Francos A, B, Bx, C, E
Ramalde A, B, Bx, C, E C2
Viso A, B, Bx, C, E
Sete Bicas A, B, Bx, C, E
Senhora da Hora A, B, Bx, C, E

OperacióModifica

ContracteModifica

Des del 2010 fins al 2018, la xarxa va ser gestionada pel consorci ViaPORTO (Grup Barraqueiro, Deutsche Bahn Arriva, Keolis i Manvia). A l'operació i el manteniment del metro de Porto s'encarreguen, durant un període de deu anys, a un grup espanyol format per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Moventis, però aquesta designació, fortament criticada per l'oposició política i els sindicats, és cancel·lada finalment després de l'impagament de les garanties financeres previstes al contracte per part de TMB i Moventis,.[4][5] L'abril de 2018, la gestió es confia al Grup Barraqueiro, per un període de 7 anys, a un preu aproximat de 204,3 milions d'euros[2]

Material rodantModifica

Maquetes de trens del metro lleuger de Porto
Constructor Model Número Numeració Anys de
lliurament
Llargada
Adtranz Eurotram 72 MP-001 a MP-072 2002 35 metres
Bombarder Flexitat ràpida 30 MP-101 a MP-130 2008 - 2010 A 37 metres

El 2019, la xarxa va demanar 18 conjunts de trens al fabricant xinès CRCC per a lliuraments a partir del 2021.[6]

ReferènciesModifica