Michele Desubleo

Michele Desubleo, nom italianitzat de Michel De Sobleau o Michel Desoubleay (Maubeuge, 1601 - Parma, 1676) va ser un pintor flamenc instal·lat des de molt jove a Itàlia, on va arribar acompanyant al seu germanastre Nicolas Régnier. També és conegut com a Michele Fiammingo.

Infotaula de personaMichele Desubleo
Biografia
Naixementdècada del 1600 (>1601) Modifica el valor a Wikidata
Maubeuge Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1676 Modifica el valor a Wikidata (66/76 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor i dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Nimfa marina

Es va formar al seu país al costat del pintor Abraham Janssens. Va arribar a Roma molt jove (doc. 1621-1625). Allí va contactar amb la colònia de caravaggistes nòrdics que allà hi residien. Poc després es va traslladar a Bolonya, on es va establir. En aquesta ciutat va deixar obres que representen una eficaç fusió entre les seves arrels nòrdiques i els ensenyaments de Guido Reni. La seva especialitat van ser els quadres al·legòrics i mitològics, que van tenir un públic culte i d'elevat rang.

A principis de la dècada de 1650 està documentada una estada de Michele Desubleo a Mòdena, on ha deixat algunes obres (Somni de Sant Josep).

Cap a 1654 Desubleo va marxar a Venècia, on es va convertir en una espècie d'ambaixador de l'estil de Reni, que en la Serenísima encara era bastant desconegut. Després d'una breu estada a Milà, va concloure la seva carrera a Parma (doc. 1666), on va morir.

BibliografiaModifica

  • Alberto Cottino, Michele Desubleo, Cremona, 2001.
  • Stefania Girometti, "Michele Desubleo, Repos pendant la fuite en Egypte (copie anonyme dʼaprès)", Le Musée sort de sa réserve. Une collection redécouverte, ed. Sophie Laroche, Soissons, 2016, p. 18-20. ISBN 978-94-6161-348-6
  • Diego Cauzzi / Stefania Girometti / Claudio Seccaroni, "Venere piange la morte di Adone. Sguardi incrociati tra Michele Desubleo e Nicolas Régnier", Bollettino ICR, N.S. 33, 2016 [2018], p. 29-39.
  • Stefania Girometti, "'Guido Reni Inventor'? Zur Entstehung kreativen Potenzials in Renis Bologneser Werkstatt", Geteilte Arbeit. Praktiken künstlerischer Kooperation‚ ed. Magdalena Bushart / Henrike Haug, Colonia, 2020, p. 97-112.
  • Giuseppe Pacciarotti, La Pintura Barroca en Italia, Ed. Istmo (2000), ISBN 84-7090-376-4
  • Lucia Peruzzi, "Per Michele Desubleo, fiammingo", Paragone. Arte, 37, 1986, p. 85-92.
  • Domenico Sedini, Michele Desubleo, catálogo en línea Artgate de la Fondazione Cariplo, 2010, CC-BY-SA.
  • Rudolf Wittkower, Arte y Arquitectura en Italia: 1600-1750, Madrid, 2007. ISBN 978-84-376-2409-9
  • Rudolf Wittkower, Arte y Arquitectura en Italia: 1600-1750 Ediciones Cátedra, Madrid (2007) ISBN 978-84-376-2409-9
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michele Desubleo