Michalli da Ruodo

(S'ha redirigit des de: Michele de Rodes)

Michele de Rodes (Michalli da Ruodo en venecià; Michael of Rhodes en anglès; Michele da Rodi en italià) (Rodes abans de 1385- Venècia 1445), fou un grec de Rodes enrolat primer com a remer a l’armada veneciana i que després va assolir el grau d’almirall un cop naturalitzat a Venècia.[1]

Infotaula de personaMichalli da Ruodo
Biografia
Naixement1385 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Galera veneciana de la ruta de Flandes segons un dibuix del manuscrit de Michalli da Ruodo. La figura mostra el timó de roda i un dels dos timons laterals, anomenats llatins o de caixa.

VidaModifica

L’any 1401 es va enrolà com a remer amb sou (bonaboia)[2][3] en una galera veneciana. Provinent de l’illa de Rodes devia tenir setze anys o més. Durant una quarantena d’anys va fer una munió de viatges per mar, en naus de guerra i mercants, en diversos oficis i graus de responsabilitat. Des de mariner amb poca formació esdevingué una persona amb coneixements matemàtics i de totes les disciplines de la navegació.

Resum cronològicModifica

A partir del seu manuscrit la seva vida pot resumir-se en diverses etapes segons s’indica a continuació.

  • 1401-1406. Remer voluntari a sou (“homo da remo”)[4]
  • 1407-1413. Nauxer (“nochiero”)
  • 1414-1420. Intendent de vaixell (“paron”).
    • El càrrec de “paron” (que caldria traduir per “patró”) no té una equivalència clara en les galeres catalanes. A Venècia era el responsable del buc, l'eixàrcia i de tots els elements necessaris par a navegar (incloent la beguda i l’alimentació).[5]
  • 1421-1434. Còmit (“comito”)
  • 1435-1443. Conseller i almirall (“ Homo de Conseio “ i “armiraio”)
  • 1444-1445. Al final de la seva vida va copiar el manuscrit i va modificar el testament.

Obra manuscrita de construcció naval i altres temesModifica

L’ autor va resumir la seva experiència en diversos temes navals en un manuscrit que va romandre inèdit (i pràcticament desconegut) durant segles.

Manuscrit de FlorènciaModifica

La primera publicació parcial (transcripció en venecià i traducció al francès) fou a càrrec d’Augustine Jal, l’any 1840. Aquest es basà en una còpia d’un altre manuscrit de la Biblioteca Magliabecchiana de Florència i titulà l’obra “Fabbrica di galere”.[6][7]

Índex de la “Fabbrica di galere”Modifica

Unitats de longitud venecianes

Les dimensions dels vaixells i l'eixàrcia indicades per Michalli da Ruodo corresponen a les emprades per les drassanes venecianes de l’època.

1 passo = 5 piedi = 1,7387 m

1 piede = 12 oncie = 0,3477 m

1 oncia = 12 linee

  • Construcció d’una galera de la ruta de Flandes (23 passes 3,5 peus = 41,04 m)[8]
  • Construcció d’una galera de la ruta de Romania (23 passes 3 peus)
  • Construcció d’una galera subtil
  • Construcció d’una nau llatina

Manuscrit de VenèciaModifica

A la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia hi ha un manuscrit (Ms. It., cl.IV, 170 =5379) que és una còpia parcial de l’obra original de Michalli da Ruodo escrita per ell mateix entre els anys 1443 i 1445. Aquesta còpia és coneguda amb el títol de “Raxion de' Marineri” i fou publicada per Annalisa Conterio l’any 1991. Originalment fou atribuïda a Pietro di Versi que, de fet, es va limitat a rascar el nom de Michalli da Ruodo i escriure el seu nom adjudicant-se l’autoria.[9][10][11][12]

Manuscrit de Federico PatettaModifica

El manuscrit original fou propietat de Federico Patetta (jurista, historiador, filòleg i acadèmic italià; 1867-1945) que mai no va divulgar el contingut del manuscrit. L’any 1966 el manuscrit fou subhastat a Sotheby’s i fou adquirit per un comprador anònim sense que els estudiosos interessats poguessin consultar-lo. L’any 2000 fou novament subhastat i el nou propietari va facilitar el seu estudi i la divulgació dels seus continguts.

Una acció conjunta entre el Dibner Institute for the History of Science and Technology (Cambridge, Massachusetts), el National Endowment for the Humanities i la National Science Foundation va permetre un estudi acurat de l’obra, la seva publicació en tres volums i una web resum del manuscrit, els seus continguts i una avaluació de la importància de l’obra de Michallis da Ruodo.[13]

Tres volums publicatsModifica

  • Facsímil.[14]
  • Transcripció i traducció.[15]
  • Estudis sobre l’obra.[16]

Continguts del manuscrit originalModifica

  • Viatges, càrrecs de Michalli, vaixells emprats i persones superiors en cada viatge
  • Matemàtiques
    • Àlgebra, radicals, fraccions i problemes comercials. Amb exemples i solucions.
  • Construcció naval. Més que un veritable tractat de construcció naval el manuscrit dona detalls sobre galeres i naus: dimensions i eixàrcia.
    • Galera de la ruta de Flandes
    • Galera de la ruta de Romania
    • Galera subtil
    • Nau llatina (amb arbre mestre i arbre de mitjana amb dues veles llatines)
    • Nau quadra o coca (amb vela quadra a l’arbre mestre i vela llatina a l'arbre de mitjana)
  • Navegació.
    • Portolans (en el sentit de rutes, derroters). Distancies i rumbs entre ports mediterranis i atlàntics
    • Accidents geogràfics i punts de referència
    • ”Raxon de marteloio” (Tauleta de marteloio).[17]
  • Mesura del temps. Calendaris, astrologia, santoral i festes religioses

ReferènciesModifica

  1. Michael (of Rhodes); Michalli da Ruodo; Franco Rossi Studies. MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-12308-2. 
  2. Rivista marittima. Ministerio della marina., 1891, p. 376–. 
  3. Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades, que publica la Real Academia de la Historia, 1853, p. 497–. 
  4. Luigi Napoleone Cittadella. Notizie relative a Ferrara per la maggior parte inedite. D. Taddei, 1864, p. 272–. 
  5. Francesco Liparulo. L’arrivo della galea veneziana a Costantinopoli. Aletti Editore, 3 febrer 2019, p. 18–. ISBN 978-88-591-5266-8. 
  6. Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 3–. 
  7. Pierre Claude François Daunou; Pierre Antoine Lebrun; Charles Giraud Journal des savants. Éditions Klincksieck, 1848, p. 400–. 
  8. Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 245–. ISBN 978-0-8018-4514-7. 
  9. Pietro Di Versi; Annalisa Conterio Raxion de' marineri: taccuino nautico del XV secolo. Comitato per la Pubblicazione delle Fonti Relative alla Storia di Venezia, 1991. 
  10. Cultures of Empire: Rethinking Venetian Rule, 1400–1700: Essays in Honour of Benjamin Arbel. BRILL, 27 juliol 2020, p. 274–. ISBN 978-90-04-42887-4. 
  11. Ornella Pittarello. Algune raxion per marineri: un manuale veneziano del secolo XV per gente di mare. Il poligrafo, 2006. ISBN 978-88-7115-454-1. 
  12. Giuseppe De Luca; Gaetano Sabatini Growing in the Shadow of an Empire: How Spanish Colonialism Affected Economic Development in Europe and in the World (XVIth-XVIIIth Cc.). FrancoAngeli, 2012, p. 104–. ISBN 978-88-568-4862-5. 
  13. Web sobre l’obra de Michellis da Ruodo
  14. Michael (of Rhodes). The Book of Michael of Rhodes: Facsimile. MIT Press, 2009. 
  15. Michael (of Rhodes). Transcription and translation. MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-19590-4. 
  16. Michael (of Rhodes). The Book of Michael of Rhodes: Studies. MIT Press, 2009. 
  17. Michael of Rhodes.Navigation: Toolkit Introduction.

Vegeu tambéModifica