Micos

Per a altres significats, vegeu «Mico (gènere)».

Un mico és un simi de cua llarga. Cal tenir present, però, que -per més que popularment sovint s'anomena «mico» qualsevol primat hominoïdeu (ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i gibons)- aquests no són micos, puix que no tenen cua. Tampoc no és escaient d'aplicar aquesta denominació als primats de cua curta o cercopitecs, als quals escau més la denominació popular de mones.

Mico

Nom comú sense valor taxonòmic
Mico del Nou Món
Organismes amb aquest nom
Vegeu el text

Característiques principals

Els micos són àgils grimpant entre els arbres. Com a adaptacions a la vida arborícola, tenen els ulls en posició frontal i les mans i els peus prènsils.

Biologia

Principalment mengen fruita i llavors. Viuen només a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica.

Taxonomia

El terme «mico» no s'usa en taxonomia, car, com que no inclou la família Hominidae, seria parafilètic.

Infraordre Simiiformes

• Parvordre Platyrrhini: micos del Nou Món
  • Família Cebidae: caputxins i mones esquirol (56 espècies)
  • Família Aotidae: mones de nit (7 espècies)
  • Família Pitheciidae: titís, saquis i uacaris (43 espècies)
  • Família Atelidae: aluates, mones aranya i mones llanoses (24 espècies)
• Parvordre Catarrhini
  • Superfamília Cercopithecoidea
    • Família Cercopithecidae: micos del Vell Món (135 espècies)

Aspectes culturals

En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el mico encarnava el mal i era una caricatura grotesca de l'home.

Referències

Viccionari