Micos
Un mico és un simi de cua llarga.[1][2] Cal tenir present, però, que -per més que popularment sovint s'anomena «mico» qualsevol primat hominoïdeu (ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i gibons)- aquests no són micos, puix que no tenen cua. Tampoc no és escaient d'aplicar aquesta denominació als primats de cua curta o cercopitecs, als quals escau més la denominació popular de mones.[3]
| Nom vulgar sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
| Organismes amb aquest nom | |
| Vegeu el text |
Característiques principalsModifica
Els micos són àgils grimpant entre els arbres. Com a adaptacions a la vida arborícola, tenen els ulls en posició frontal i mans i peus prènsils.
BiologiaModifica
Principalment mengen fruita i llavors. Viuen només a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica.
TaxonomiaModifica
El terme «mico» no s'usa en taxonomia, car, com que no inclou la família Hominidae, seria parafilètic.
Infraordre Simiiformes
- Parvordre Platyrrhini: micos del Nou Món
- Família Cebidae: caputxins i mones esquirol (56 espècies)
- Família Aotidae: mones de nit (7 espècies)
- Família Pitheciidae: titís, saquis i uacaris (43 espècies)
- Família Atelidae: aluates, mones aranya i mones llanoses (24 espècies)
- Parvordre Catarrhini
- Superfamília Cercopithecoidea
- Família Cercopithecidae: micos del Vell Món (135 espècies)
- Superfamília Cercopithecoidea
Aspectes culturalsModifica
En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el mico encarnava el mal i era una caricatura grotesca de l'home.[4][5]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micos |
- ↑ «mico». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «mico» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «mona». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Comunicar un missatge». Romànic Obert. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ «Interpretació dels capitells romànics». Romànic Obert. [Consulta: 11 gener 2014].