Micos
Un mico és un simi antropomorf amb la cua llarga. Els micos són membres de la subfamília dels primats, la qual inclou als éssers humans. Cal tenir present, però, que -per molt que popularment sovint s'anomena micos qualsevol primat hominoïdeu (ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i gibons)- aquests no són micos, ja que no tenen cua. Tampoc no és escaient d'aplicar aquesta denominació als primats de cua curta o cercopitecs, als quals escau més la denominació popular de mones.
| Nom vulgar sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
| Organismes amb aquest nom | |
| Vegeu el text | |
 |
Contingut
Característiques principalsModifica
Els micos són àgils grimpant entre els arbres. Com a adaptacions a la vida arborícola, tenen els ulls en posició frontal i mans i peus prènsils.
BiologiaModifica
TaxonomiaModifica
El terme «mico» no s'usa habitualment en taxonomia, ja que, en no incloure la família Hominidae, seria parafilètic.
Infraordre Simiiformes
- Parvordre Platyrrhini: micos del Nou Món
- Família Cebidae: caputxins i mones esquirol (56 espècies)
- Família Aotidae: mones de nit (7 espècies)
- Família Pitheciidae: titís, saquis i uacaris (43 espècies)
- Família Atelidae: aluates, mones aranya i mones llanoses (24 espècies)
- Parvordre Catarrhini
- Superfamília Cercopithecoidea
- Família Cercopithecidae: micos del Vell Món (135 espècies)
- Superfamília Cercopithecoidea
En la cultura popularModifica
En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el mico encarnava el mal i era una caricatura grotesca de l'home.[1][2]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micos |
- ↑ «Comunicar un missatge». Romànic Obert. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ «Interpretació dels capitells romànics». Romànic Obert. [Consulta: 11 gener 2014].
| Aquest article tracta sobre un tema bàsic, però és molt curt. |