La micrometeorologia és una part de la meteorologia que es dedica a l'estudi, a molt petita escala, dels estats de l'atmosfera terrestre i de les seves interaccions amb el medi ambient geoquímic.[1] Aquesta ciència estudia i modelitza les transferències d'energia i de matèra entre l'atmosfera, el sòl i les plantes, les turbulències a la capa límit atmosfèrica, etc.

Àmbits d'aplicacions

modifica

La micrometeorologia troba la seva aplicació en el marc de les previsions meteorològiques en el moment de la simulació dels models de pronòstic (influencia boscos), i també en la millora dels models de l'escalfament global. La micrometeorologia és una ciència que s'aplica alhora en el marc dels estudis de fluxos tèrmics al si d'un bosc o en un tipus de sòl especificat, o també en la descripció de les turbulències a microescala.

Els estudis Micrometeorològics s'efectuen en la troposfera, generant així paràmetres relatius a l'efecte Coriolis a tenir en compte a les capes superiors de l'atmosfera.

Turbulències

modifica

En els boscos

modifica

Implica la recerca del flux tèrmic global, que es determina per la suma:

  • Flux de calor sensible (aire) + Flux de calor latent (aigua) + Emmagatzematge tèrmic del sòl (segons el tipus de sòl, els coeficients difereixen) + Flux tèrmic emmagatzemat per la vegetació.

Sobre aquest últim punt, el cobricel arbori d'un bosc és el factor preponderant. Cal afegir-hi els fluxos tèrmics intercanviats amb els troncs dels arbres i les branques, però aquest factor pot ser negligit, ja que no representa més que un 1% del flux tèrmic emmagatzemat per la vegetació.

Els fluxos difereixen segons l'orientació i de l'hora, amb un emmagatzematge d'energia durant el dia, i un desemmagatzematge durant la nit.

Llocs de recerca i d'ensenyament

modifica

La NOAA estudia aquesta ciència. A França, s'ensenya des de setembre del 2008 a l'Escola de mines d'Alès. Als Països Catalans, el Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona ofereix una assignatura de micrometeorologia.[2]

Vegeu també

modifica

Notes i referències

modifica
  1. (francès)«Chapitre 14». Glossaire: Ouvrage Sols et Environnement. Institut national de recherche agronomique, 13-06-2008. [Consulta: 5 juliol 2008].
  2. «Docència del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 20 novembre 2011].
  • Modélisation de la micrométéorologie à l'échelle de paysages complexes de Sylvain Dupont, Tolosa de Llenguadoc, 2009.
  • Stull R. B.. An Introduction to Boundary Layer Meteorology. Dordrecht.: Kluwer Academic, 1998.. 
  • Arya, S. P.,. Introduction to Micrometeorology.. Nova York: Academic Press,, 2001.. 
  • Garratt, J. R.. The Atmospheric Boundary Layer,. Cambridge: Cambridge Univ. Press,, 1992.. 
  • Whiteman, C.D.,. Mountain Meteorology : Fundamentals and Applications. Oford University Press, 2000. 
  • Manwell, J.F., J.G. McGowan et A.L. Rogers,. Wind Energy Explained. John Wiley &Sons Ltd, 2002.