Obre el menú principal

La migració animal és el moviment de (relativa) llarga distància d'individus, normalment durant una estació.

S'observa en tots els grups animals importants, com ocells, mamífers, peixos, rèptils, amfibis, insectes, i crustacis.[1] El que provoca la migració en els animals pot ser clima local, la disponibilitat de menjar, l'estació de l'any o per motius relacionats amb la reproducció.[2] Per tal que es consideri una veritable migració i no només una dispersió local o una migració eruptiva, el moviment dels animals ha de ser un esdeveniment anual o estacional, com els ocells de l'hemisferi nord que emigren al sud a l'hivern; els nyus que migren anualment per les pastures, o bé un canvi d'hàbitat important durant una part concreta de la vida de l'animal, com el salmó Atlàntic jove que deixa el riu del seu naixement quan assoleix unes poques polzades.[3]

GeneralitatsModifica

El concepte de migració, té quatre conceptes relacionats: moviment recte persistent; re-allotjament d'un individu; moviment estacional d'anada i tornada d'una població entre dues àrees; i moviment que comporta la redistribució d'individus en una població.[1]

 
Nyus en la seva gran migració al Serengeti
La migració pot ser obligada o facultativa (significant que els individus poden si escollir emigrar o no). Dins d'una espècie migratòria o fins i tot dins d'una població, no tots els individus emigren. La migració completa és quan tots els individus d'una població viatgen, la migració parcial és quan alguns individus emigren i d'altres es queden, i la migració diferencial és quan la diferència entre els individus migratoris i els que no viatgen es basa en l'edat o el sexe.[1]

Mentre la majoria de moviments migratoris ocorren en un cicle anual, alguns moviments diaris són també anomenats migració. Molts animals aquàtics fan el que s'anomena una migració vertical diària, viatjant uns quants centenars de metres amunt i avall d'una columna d'aigua, i algunes espècies de meduses viatgen diàriament en horitzontal a través de centenars de metres.[4][5]

Les migracions Irregulars (no-cicliques) com les eruptives, poden ocórrer per motius com la fam, la superpoblació d'una localitat o d'altres influències [6]

En grups específicsModifica

 
Flocs d'ocells, abans de la migració anual al sud.

Classes d'animals diferents emigren en maneres diferents.

OcellsModifica

Més o menys 1.800 de les 10.000 espècies d'ocells del món emigren distàncies llargues cada any seguint les estacions càlides.[7] Moltes d'aquestes migracions són del nord al sud, amb les espècies alimentant i criant a altes latituds del nord a l'estiu, i viatjant centenars de quilòmetres al sud a l'hivern.[8] Alguna espècie estén aquesta estratègia per emigrar anualment entre els Hemisferis Nord i Sud. El Xatrac àrtic és famós per la seva migració: vola des de l'Àrtic on és critat fins a l'Antàrtida i hi torna cada any, recorrent una distància de com a mínim 19,000 km. (12,000 mi), donant-li dos estius cada any.[9]

PeixosModifica

 
Moltes espècies de salmons migren rius amunt per desovar.

La majoria d'espècies de peixos tenen moviments limitats i es queden en una sola àrea geogràfica, fent migracions curtes per a la posada d'ous o per alimentar-se. Algunes centenars d'espècies migren, en alguns casos, milers de quilòmetres. Aproximadament 120 espècies de peixos, incloent diverses espècie de salmons, viatgen entre d'aigua salada i aigua dolça (són 'diadroms').[10][11]

Alguns peixos com el Mallotus Villosus emigren al voltant de parts del nord de l'Oceà Atlàntic; en el seu cas, aquest peix desova al voltant de les costes del sud i occidentals d'Islàndia; les seves larves van a la deriva en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de l'illa, mentre el peix neda cap al nord, a l'illa de Jan Mayen per alimentar-se, i retornen a Islàndia seguint la costa de l'est de Groenlàndia .[12]

Mil milions de sardines pilchard Sardinops sagax sudafricanes desoven a les aigües fresques del Banc Agulhas i viatgen cap al Nord al llarg de la costa est de Sud-àfrica entre maig i juliol.[13]

InsectesModifica

 
Una conjunt de libel·lules Pantala flavescens a Coorg, India

Algun insectes alats com llagostes, libèl·lules i papallones viatgen distàncies llargues. Hi ha espècies de libelul·les com la Pantala flavescens, que fa el viatge més llarg de tots els insectes, migrant entre India i Àfrica.[14] Exceptionalment, eixams de la llagosta del desert Schistocerca gregaria, va volar cap a l'oest, a través de l'oceà Atlàntic durant 4.500 km a l'octubre de 1988, utilitzant corrents d'aire a la Zona de Convergència Intertropical.[15]

En algunes papallones migratòries, com la Monarca la migradora dels cards, cap individu completa la migració sencera. En comptes d'això les papallones es reprodueixen a mig camí, i les generacions successives acaben la migració.[16]

Altres animalsModifica

Migracions en massa ocorren també entre els mamífers, com la Gran migració del Serengeti, un patró circular anual de moviment amb 1.7 milions de nyus i centenars de milers d'altres animals com gaseles i zebres.[17][18]

La migració és important en altres mamífers incloent-hi els Cetacis, les balenes i dofins.[19] També hi ha altres animals que fan miigracions de llarga distància, com alguns ratpenats (Tadarida Brasilliensis) que viatgen en massa entre Oregon i el Sud de Mèxic.[20]

Alguns rèptils i amfibis també fan migracions.[21]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Hugh Dingle and V. Alistair Drake «What is migration?». BioScience, 57, 2, 2007, pàg. 113–121. DOI: 10.1641/B570206.
  2. National Geographic.
  3. Attenborough, David. The Trials of Life. London: Collins/BBCBooks, 1990, p. 123. ISBN 0-00-219940-8. 
  4. McLaren, I.A. «Demographic strategy of vertical migration by a marine copepod.». The American Naturalist, 108, 959, 1974, pàg. 91–102. DOI: 10.1086/282887. JSTOR: 2459738.
  5. Hamner, W.M.; Hauri, I.R. «Long-distance horizontal migrations of zooplankton (Scyphomedusae: Mastigias).». Limnology and Oceanography, 26, 3, 1981, pàg. 414–423. DOI: 10.4319/lo.1981.26.3.0414.
  6.   Ernest Ingersoll (1920).
  7. Sekercioglu, C.H. «Conservation ecology: area trumps mobility in fragment bird extinctions». Current Biology, 17, 8, 2007, pàg. 283–286. DOI: 10.1016/j.cub.2007.02.019. PMID: 17437705.
  8. Peter Berthold, Hans-Günther Bauer, Valerie Westhead. Bird Migration: A General Survey. Oxford: Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-850787-9. 
  9. Cramp, S.. Birds of the Western Palearctic, 1985, p. 87–100. ISBN 0-19-857507-6. 
  10. Harden Jones, F. R. Fish Migration: strategy and tactics. pp139–166 in Aidley, 1981.
  11. Myers, George S. «Usage of Anadromous, Catadromous and allied terms for migratory fishes». Copeia, 1949, 2, 1949, pàg. 89–97. DOI: 10.2307/1438482.
  12. Barbaro1 A, Einarsson B, Birnir1 B, Sigurðsson S, Valdimarsson S, Pálsson ÓK, Sveinbjörnsson S and Sigurðsson P (2009) "Modelling and simulations of the migration of pelagic fish" Journal of Marine Science, 66(5):826-838.
  13. Fréon, P; Coetzee, J C; Van Der Lingen, C D; Connell, A D; o’Donoghue, S H «A review and tests of hypotheses about causes of the KwaZulu-Natal sardine run». African Journal of Marine Science, 32, 2, 2010, pàg. 449–479. DOI: 10.2989/1814232X.2010.519451.
  14. Williams, C.B. «Insect Migration». Annual Review of Entomology, 2, 1, 1957, pàg. 163–180. DOI: 10.1146/annurev.en.02.010157.001115.
  15. Tipping, Christopher. «Chapter 11: The Longest Migration». Department of Entomology & Nematology University of Florida, 08-05-1995. [Consulta: 8 setembre 2014].
  16. Stefanescu, C., Páramo, F., Åkesson, S., Alarcón, M., Ávila, A., Brereton, T., Carnicer, J., Cassar, L. F., Fox, R., Heliölä, J., Hill, J. K., Hirneisen, N., Kjellén, N., Kühn, E., Kuussaari, M., Leskinen, M., Liechti, F., Musche, M., Regan, E. C., Reynolds, D. R., Roy, D. B., Ryrholm, N., Schmaljohann, H., Settele, J., Thomas, C. D., van Swaay, C. and Chapman, J. W. (2012), Multi-generational long-distance migration of insects: studying the painted lady butterfly in the Western Palaearctic.
  17. «How to Get There, Ngorongoro Crater». Ngorongoro Crater Tanzania, 2013. [Consulta: 19 juny 2014].
  18. «Ngorongoro Conservation Area». United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization – World Heritage Centre. [Consulta: 19 juny 2014].
  19. Lockyer, C.H. and Brown, S.G. The Migration of Whales. pp105-137 in Aidley, 1981.
  20. «Bats & Migration». Organization for Bat Conservation. [Consulta: 19 juny 2014].
  21. Russell, A. P.; Bauer, A. M.; Johnson, M. K.. Ashraf, M. T.. Migration in amphibians and reptiles: an overview of patterns and orientation mechanisms in relation to life history strategies. Springer, 2005, p. 151-203. 

Enllaços externsModifica