Mikael Nalbandian

escriptor armeni

Mikael Nalbandian (Միքայել Նալբանդյան en armeni) (14 de novembre de 1829 - 12 d'abril de 1866) va ser un escriptor armeni que va dominar la literatura armènia del segle xix.[1]

Plantilla:Infotaula personaMikael Nalbandian

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Միքայել Նալբանդյան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementՄիքայել Նալբանդյան
2 novembre 1829 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Nakhichevan-on-Don (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1866 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Kamixin (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatArmènia Armènia
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Medicina de la Universitat de Moscou (1854–1858) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
OcupadorLazarev Institute of Oriental Languages (en) Tradueix (1853–1854) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Cronologia
1865desterrament
14 juliol 1862detenció Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 8f29db6a-f199-4d36-8289-4d85d5e898cf Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

En gran part autodidacta, Nalbandian va provar el sacerdoci però ho va deixar aviat per anar a estudiar medicina a la Universitat de Moscou (1854-1858). En col·laboració amb Stepanos Nazaryan va fundar l'influent diari l'Aurora boreal (Hyusisapayl). Va viatjar extensament arreu d'Europa: Varsòvia, Berlín, París, Londres i Constantinoble, així com a l'Índia. Les seves activitats van conduir a la seva detenció i empresonament a Sant Petersburg pel govern Tsarista el 1862. Va ser acusat d'incitar sentiments anti-tsaristes amb la distribució de literatura propagandista, eventualment va ser exiliat (el 1865) a Kamixin, una àrea remota a més de 800 km. de Moscou, a la riba oest del Volga a l'óblast de Saràtov. Va morir de tuberculosi a la presó un any més tard.

A Rússia es va prohibir tenir quadres o imatges de Nalbandian; però els seus retrats, amb el seu poema, Llibertat, imprès als marges, van ser difosos en secret.

Una de les seves obres més importants és Mer Hairenik que el 1991 es va adoptar oficialment com a himne de la república democràtica d'Armènia.[2]

Referències

modifica
  1. Bardarkjian, Kevork B. (ed.). A Reference Guide to Modern Armenian Literature. Wayne State University Press, 2000. ISBN 0-8143-2747-8. 
  2. Gran Enciclopèdia Soviètica, 3a edició. – Moscou, 1970–77.

Enllaços externs

modifica