Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre el llibre. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «Mil cretins (pel·lícula)».

Mil cretins és una obra que reuneix dinou contes de l'escriptor Quim Monzó.[1] Està estructurada en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera.[1] La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu,[1] amb temàtiques sobre malalties, la crisi de la maduresa o la mort, que van començar amb El millor dels mons.[2]

Infotaula de llibreMil cretins
Tipus llibre
Fitxa
Autor Quim Monzó
Llengua català
Publicació 2007
Editorial Quaderns Crema
Modifica les dades a Wikidata

Va ser publicada l'any 2007 a l'editorial Quaderns Crema.[1] El 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull.[1]

Traduccions i adaptacionsModifica

Mil cretins ha estat traduït a l'alemany (Tausend Trottel, Frankfurter Verlagsanstalt, Frankfurt), a l'anglès (A thousand cretins, Open Letter Books, Nova York), a l'espanyol (Mil cretinos, Anagrama, Barcelona), al gallec (Mil cretinos, Edicións Xerais, Santiago de Compostel·la), al francès (Mille crétins, Éditions Jacqueline Chambon & Éditions Actes Sud, Arles) i a l'italià (Mille cretini, Marcos y Marcos).

El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que du per títol Mil cretins.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Quaderns Crema - Mil Cretins, Quaderns Crema (consulta:27-6-11).
  2. Marrugat, Jordi. Narrativa catalana de la postmodernitat. Històries, formes i motius. Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 45. ISBN 8447537587. 
  3. «Mil cretins, repartiment» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 26 març 2016].

Enllaços externsModifica