Mila

Protagonista de la novel·la Solitud , de Víctor Català.

La Mila és la protagonista de la novel·la modernista Solitud escrita per Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís).

Infotaula personatgeMila
Tipuspersonatge literari Modifica el valor a Wikidata
Creat perCaterina Albert i Paradís Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraSolitud Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióermitana Modifica el valor a Wikidata

La Mila és una dona jove que s'acaba de casar amb en Matias i veu el matrimoni com una oportunitat de ser feliç. Tanmateix, aquesta il·lusió s'estronca de bon inici en adonar-se que ni el seu marit ni la vida a l'ermita no compleixen amb les seves expectatives. La Mila es nega a acceptar aquesta realitat, i és aquesta inflexibilitat que l'impedeix adaptar-se a la seva nova vida i a entendre les relacions que s'articulen al seu voltant.[1]

La novel·la es desenvolupa seguint l'aprenentatge vital de la Mila des que es converteix en ermitana de Sant Ponç després d'haver-se casat amb en Matias fins que abandona la muntanya.[2] Es poden establir quatres fases en l'evolució del personatge:[3][4]

  • Capítols I -VII: presa de contacte amb la realitat de l'ermita i l'entorn natural.
  • Capítols VIII - X: vida en societat, anul·lació de l'individu i pèrdua de domini sobre l'entorn.
  • Capítols XI - XII: presa de consciència de la realitat, fi de l'autoengany i de les falses il·lusions.
  • Capítols XIII - XVIII: renaixement de l'individu, autorealització i acceptació de la pròpia solitud.

Solitud destaca per la descripció psicològica de la seva protagonista, d'una precisió gairebé psicoanalítica. És també una novel·la pionera a parlar del desig sexual femení.[1]

Relacions i simbolismeModifica

L'aprenentatge vital de la Mila es realitza a través de la interacció de la protagonista amb el paisatge i amb diversos personatges que va coneixent des de la seva arribada a l'ermita de Sant Ponç. Tots aquests tenen un alt component simbòlic, ja que no descriuen tant elements reals sinó el reflex dels canvis que es produeixen en la ment i la personalitat de la protagonista:[2][4][5][6][7]

  • Matias, el marit: és la primera causa d'insatisfacció de la Mila, ja que no li dona la feliç vida de casada que li havia promès. Evidencia la seva solitud i la porta al desequilibri emocional. Tanmateix, aquesta situació la mou a buscar el seu propi camí.
  • Muntanya: és indissoluble de la Mila. Ella és el paisatge i el paisatge és en ella, i la descoberta de la muntanya es desenvolupa en paral·lel al seu autoconeixement. La muntanya la porta a una presa de consciència individual, únic camí per trobar la llibertat i la salvació davant una realitat molt dura.
  • Pastor (Gaietà): és el símbol de les forces creatives de la natura. És el guia de la Mila per la muntanya i aquesta l'idealitza. Tanmateix, també té una part obscura i quan la Mila se n'adona, té un desengany.
  • Ànima: és el símbol de les forces destructives de la natura i una evidència de la brutalitat de la realitat.
  • Sant Ponç: símbol de la desconfiança.
  • Arnau: atracció sexual.
  • Baldiret: desig de la maternitat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «L'eterna anomalia» (en català), 23-01-2016. [Consulta: 16 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «Solitud (1905)» (en català). [Consulta: 16 abril 2020].
  3. «Solitud | Drupal». [Consulta: 16 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 Branca. «Solitud: una lectura arquetípica» (en català). [Consulta: 16 abril 2020].
  5. Catalunya, Universitat Oberta de «Solitud (1905) - Obres a lletrA - La literatura catalana a internet». Lletra UOC.
  6. «Solitud, de Caterina Albert, “Víctor Català” – Aula de català» (en català). [Consulta: 16 abril 2020].
  7. «‘Solitud', la novel·la d'aprendre a viure» (en catalan). [Consulta: 16 abril 2020].