Milan Hodža (Sučany, Eslovàquia 1878 - Clearwater, Florida 1944) fou un polític eslovac. Era nebot del poeta i nacionalista Michal Miroslav Hodža.[1][2]

Infotaula de personaMilan Hodža
Milán Hodža.jpg
modifica
Biografia
Naixement1r febrer 1878 modifica
Sučany modifica
Mort27 juny 1944 modifica (66 anys)
Clearwater (Florida) modifica
Lloc d'enterramentNational Cemetery in Martin (en) Tradueix modifica
Minister of Foreign Affairs (Czechoslovakia) (en) Tradueix
18 desembre 1935 – 29 febrer 1936
Prime Minister of Czechoslovakia (en) Tradueix
5 novembre 1935 – 22 setembre 1938 modifica
Dades personals
Grup ètnicEslovacs modifica
ReligióLuteranisme modifica
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd
Universitat de Viena modifica
Activitat
OcupacióPolític, pedagog, escriptor i periodista modifica
OcupadorUniversitat Comenius de Bratislava modifica
PartitSlovak National Party (en) Tradueix modifica
Família
FillsFedor Hodža (en) Tradueix modifica
Premis

Estudià periodisme a Budapest i a Viena. De jove milità en l'ala esquerrana del Partit Nacional Eslovac, i en dirigí el diari Hlas (la Veu) ambVavro Srobar (1867-1950) i Pavol Blaho (1867-1927), partidaris de formar un sol estat amb els txecs. El 1901 fundaria el Slovenska Narodna Liberalna Strana (Partit Nacional Liberal Eslovac). Iniciarà contactes amb el cap dels nacionalistes txecs, Thomas Garrigue Masaryk (que era mig eslovac), per tal de constituir un estat conjunt. Així esdevingué diputat al Parlament del Regne d'Hongria el 1905-1910.[3]

Després de la Primera Guerra Mundial fou un partidari aferrissat de la unió de txecs i eslovacs. Com a cap del Partit Agrari Txecoslovac a Eslovàquia, fou elegit diputat a Praga del 1918 al 1938. Més tard fou secretari d'estat d'interior (1919), ministre d'agricultura (1922-1926 i 1932-1935), ministre d'educació (1926-1929) i d'afers estrangers (1935-1936). Fou designa president de Txecoslovàquia el 1935. Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories eslovaca, hongaresa i alemanya, però, davant la intransigència dels Sudets adscrits al nazisme, dimití el 1938, poc temps abans que les tropes d'Adolf Hitler ocupéssin llur territori.[4]

A l'exili fou cap del Consell Nacional Eslovac a París el 1939-1940.

ReferènciesModifica

  1. Ersoy, Ahmet; Górny, Maciej; Kechriotis, Vangelis (eds.). Modernism: The Creation of Nation-States: Discourses of Collective Identity in Central and Southeast Europe 1770–1945: Texts and Commentaries, Volume III/1. Central European University Press, 2010, p. 382–383. ISBN 978-963-7326-61-5.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
  2. Sabic, Zlatko; Drulák, P. Regional and International Relations of Central Europe. Palgrave Macmillan UK, 18 de setembre de 2012, p. 52–54. ISBN 978-1-137-28345-0. 
  3. Kopeček, Michal; Wciślik, Piotr. Thinking Through Transition: Liberal Democracy, Authoritarian Pasts, and Intellectual History in East Central Europe After 1989. Central European University Press, 10 de novembre de 2015, p. 320–331. ISBN 978-963-386-085-4.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
  4. Baer, Josette. A Life Dedicated to the Republic: Vavro Srobár's Slovak Czechoslovakism. Columbia University Press, 15 abril 2014, p. 6. ISBN 978-3-8382-6346-5.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].

BibliografiaModifica

  • Cambel, Samuel. Štátnik a národohospodár Milan Hodža: 1878-1994. Bratislava: Veda, 2001. ISBN 9788022406697. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milan Hodža