Mill (moneda)

El mill (nom anglès, també escrit mille o mil) és una antiga moneda fraccionària usada en països de tradició anglosaxona. El seu valor és la mil·lèsima part de la unitat monetària principal (1/1000), derivat de l'origen etimològic del terme, provinent del llatí mille, 'mil'. El seu símbol és ₥.

Els diversos mills modifica

Als Estats Units és equivalent a la mil·lèsima part del dòlar; és, per tant, la desena part del cent, i la centèsima part del dime. Se'n van arribar a emetre monedes d'escàs valor (d'alumini, estany, plàstic o paper) per part d'estats i governs locals. Ja no se n'emeten des de la dècada del 1960 i actualment només en queden rastres de l'ús en la manera d'escriure els decimals en les quantitats: per exemple, a «$2.699» (dos dòlars amb sis-cents noranta-nou) el darrer nou correspon a un mill.
Al Regne Unit (escrit mil), es va proposar durant les dècades de discussió de la decimalització de la lliura com la mil·lèsima part de la lliura esterlina i es va usar ocasionalment com a unitat de compte.
A Malta (escrit mil), era la mil·lèsima part de la lira; se'n van emetre monedes de 2, 3 i 5 mils entre 1972 i 1994, i posteriorment el mil va caure en desús substituït pel cèntim (cent).
A Xipre (μιλς en grec, transcrit mils; mil en turc), era la mil·lèsima part de la lliura; se'n van emetre monedes i bitllets de 1955 a 1983, en què foren substituïts també pel cèntim (σέντ, sent).
A la República de l'Illa de les Roses (una micronació vora la costa italiana), la unitat monetària era el mill, escrit milo en esperanto, la llengua oficial.
A Palestina (mil en anglès, مل en àrab, מיל en hebreu), durant l'època del mandat britànic, fou la mil·lèsima part de la lliura mentre va estar en vigor (1927-1948); les monedes que la van substituir, la lliura israeliana i el dinar jordà, també es dividien en mil·lèsims anomenats prutà (פרוטה) i fils (فلس), respectivament. El prutà israelià va durar fins al 1960, mentre que el fils jordà va estar en vigor fins al 1992.

Monedes equivalents modifica

La lliura egípcia es dividia en 1.000 mil·limat (مليمات, millīmāt) o millièmes, i 10 mil·limat equivalien a 1 piastra.
El dinar tunisià encara es divideix en 1.000 mil·limat (مليمات) o millièmes (la moneda en circulació més petita és la de 10 mil·limat)
Les monedes dividides en 1.000 fils (فلس) són el dinar kuwaitià (5 fils és la moneda més petita en circulació), el dinar de Bahrain (1 fils) i el dinar iraquià (25 dinars, ja que les monedes de fils ja no s'utilitzen a causa del seu poc valor). En el cas del dírham dels Emirats Àrabs Units i del rial iemenita, però, els fils tenen el valor de la centèsima part de la unitat monetària, no mil·lèsima com els precedents.
El rial omanita es divideix en 1.000 baisa (بيسة, baysa). La moneda en circulació més petita és la de 5 baisa.
El dinar libi es divideix en 1.000 dírhams (درهم, dirham) des del 1971 (la moneda en circulació més petita és la d'1 dírham).
El ien japonès es dividia en 100 sen (錢) i 1.000 rin (厘). Una antiga proposta de disseny per a la moneda d'1 rin, que es va desestimar, feia servir la llegenda «1 mill» en el text romanitzat.

Viccionari