Mimetisme vavilovià

El mimetisme vavilovià (també s'anomena mimetisme en els conreus o mimetisme de les males herbes)[1] és una adaptació de les plantes descoberta per Nikolai Vavílov.[2] En aquest mimetisme la mala herba (planta adventícia) passa a compartir una o més característiques de la planta cultivada a través del pas de generacions de selecció artificial.[3] La selecció en contra de la mala herba es fa eliminant les plantes d'aquesta que es trobin en el camp de conreu i/o garbellant les llavors de les adventícies. Això s'ha anat fent manualment des del neolític i més recentment amb la maquinària adient.

Nikolai Ivànovitx Vavílov

El mimetisme vavilovià és un bon exemple de selecció no intencionada feta pels humans. És un cas similar a la resistència als antibiòtics o la resistència als herbicides. El mimetisme vavilovià pot portar a la domesticació de les llavors de les males herbes. Vavílov anomenava aquestes llavors de males herbes convertides en conreades conreus secundaris.

Classificació i comparacions

modifica
 
Ophrys ciliata (i altres del seu gènere) mimetitza les femelles de l'insecte pol·linitzador, els mascles amb els seus moviments copulatius les pol·linitzen.

El mimetisme vavilovià es pot classificar com a reproductiu, agressiu, parasític i, en el cas de conreus secundaris, mutualistic.[3]

Exemples

modifica
 
Camelina sativa o lli fals.

La mala herba del lli, Camelina gabrata, s'ha convertit en la Camelina sativa al llarg de generacions, adaptant la mida de les llavors a les del conreu de lli i així ha pogut anar sobrevivint al garbellat. A més la mida de tota la planta s'ha anat aproximant a la del lli.[4]

 
El sègol és un conreu secundari, originalment era una mala herba mimètica del blat.
 
La civada ha anat evolucionant des d'una mala herba del gènere Avena: Avena fatua.

En el cas de l'arròs Echinochloa oryzoides, és una mala herba amb llavors molt similars a la del conreu i difícils de separar, similitud que augmenta a través de les generacions degut al sistema de collita i de separació.[5]

Referències

modifica
  1. «Semiotics Encyclopedia Online - Mimicry (Long entry)». [Consulta: 19 octubre 2007].
  2. Vavílov, N. I. (1951) The origin, variation, immunity and breeding of cultivated plants. (Translation by K. S. Chester) Chronica Botanica 13:1-366.
  3. 3,0 3,1 Pasteur, Georges (1982). “A classificatory review of mimicry systems”. Annual Review of Ecology and Systematics 13: 169–199.
  4. Wickler, W. (1968) Mimicry in Plants and Animals (Traduït de l'alemany) McGraw-Hill, New York. ISBN 0-07-070100-8 Chapter 4
  5. Barrett, S. (1983) Mimicry in Plants Scientific American. 257: 76-83.

Bibliografia

modifica
  • Barrett, S. (1983) Crop Mimicry in Weeds. Economic Botany. 37:255–282. One of the most extensive articles on the topic.
  • Wiens, D. (1978) Mimicry in Plants. Evolutionary Biology. 11:365–403. Discussion of crop mimicry among many other plant cases.
  • Barrett, S. (1983) Mimicry in Plants Scientific American. 257: 76-83. A significant portion discusses weeds.
  • Radosevich, S. R., J. S. Holt & C. Ghersa (1997) Weed Ecology: Implications for Management Wiley. 2nd ed. 608 p. ISBN 0-471-11606-8