Mina de sal

equipament miner per a l'extracció de sal de la roca de sal

Una mina de sal és un equipament miner per a l'extracció de sal de la roca de sal, un tipus de dipòsit evaporític[1] Hi ha diverses zones força conegudes per les seves mines, com ara Khewra al Pakistan, Tuzla a Bòsnia, Wieliczka i Bochnia a Polònia, Hallstatt i Salzkammergut a Àustria, Rheinberg a Alemanya, Slănic a Romania, Provadiya a Bulgària, Avery Island a Louisiana, Estats Units, alguns pobles de Cheshire i Worcestershire a Anglaterra, i la Companyia de sal de Detroit, amb instal·lacions enormes.[2]

A Catalunya les mines de sal de Cardona, tancades l'any 1990 i convertides en museu, foren unes de les més importants d'Europa.

Mina de sal al Llac Atanasovsko, vora el Mar negre de la costa de Bulgària

Història

modifica
 
Mina de sal de Cardona

Abans de la invenció del motor de combustió interna, l'extracció de sal era una de les operacions mineres més cares i perilloses de la mineria. Mentre que ara la sal és abundant, abans de la revolució industrial, la sal era molt difícil d'obtenir, i a les mines de sal hi treballaven esclaus o presos. A l'antiga Roma, la sal a la taula era un signe de riquesa. Els presoners romans eren els encarregats d'extreure la sal i l'esperança de vida entre aquests era més aviat baixa. L'historiador romà Plini el vell afirma a la seva Naturalis Historiæ: "A Roma [...] el sou del soldat es pagava amb sal, i el mot salari deriva d'aquest fet"[3]

Fins a temps relativament recents, tan recents de fet com el segle xx, la mineria de sal va ser efectuada en alguns llocs com a càstig o per presos, per exemple a la Unió Soviètica i a l'Alemanya Nazi.

Avui en dia la majoria de mines de sal són gestionades per grans empreses multinacionals com Cargill i Compass Minerals.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Oilfield Glossary: Terme evaporita». Arxivat de l'original el 2012-01-31. [Consulta: 5 setembre 2009].
  2. «Indústries a Godrich». Arxivat de l'original el 2007-12-26. [Consulta: 5 setembre 2009].
  3. Plinius Naturalis Historiæ XXXI.

Enllaços externs

modifica