La mineria urbana o mineria d'abocadors és el procés d'explotació de residus per extreure'n primeres matèries o energia.[1][2][3] En reutilitzar els materials ja extrets, es pot limitar l'explotació de noves mines verges i la destrucció del medi ambient que impliquen.[4] Per certes primeres matèries i sobretot per a terres rares podria esdevenir la principal font de proveïment.[5] El terme va ser encunyat pel catedràtic Hideo Nanjyo de la Universitat de Tohoku al Japó en la dècada de 1980.[6] Per una inèrcia i resistència al canvi, quantitats de minerals crítics es perden al medi ambient per falta de polítiques i una indústria que prefereix obrir noves mines.[7][8]

Al peu de l'escala del reciclatge es troben sovint treballadors informals,[9] que recullen ferralla sense tenir un estatut regular i dels quals el treball és subvalorat.[10]

Exemples modifica

Una tona de residus electrònics (RAEE) de telèfons mòbils conté una mitjana de 300 grams d'or.[11] Pot semblar poc, però la World Gold Council (associació mundial de l'or) classifica les mines subterrànies tradicionals com d'alta qualitat quan la ganga conté entre vuit i deu grams d'or per tona.[12] No hi ha cap mina que atenyi el grau de les deixalles electròniques. La mina Fire Creek Mine a Battle Mountain a l'estat de Nevada dels Estats Units, considerada la millor del món, ateny uns mers 44,1 grams d'or per tona de ganga, o sigui, el 0,000044%.[12]

Una altra font són les aigües residuals. Sense tractar, el seu alt contingut en fòsfor contribueix a l'eutrofització de les aigües de superfície, tot i que el fòsfor, d'altra banda, és un material crític.[13] Es desenvolupen processos tecnològics per extraure la matèria orgànica de l'aigua residual amb menys costos i convertir-la en biogàs, recuperar el fòsfor com a fertilitzant i obtenir aigua apta per a l’agricultura o per a usos industrials.[13]

L'aire de l'ambient i encara més les emissions amb concentracions altes de CO₂ de les indústries que cremen combustibles fòssils poden ser una font de primeres matèries per a la indústria química, com per exemple per extreure'n el carboni.[14]

Referències modifica

  1. «Les noves mines ja no estan sota el terra». La Vanguardia, 24-01-2020 [Consulta: 17 juliol 2021].
  2. «mineria d'abocadors». A: Diccionari de gestió ambiental. 2a ed.. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017 (Diccionaris en Línia). 
  3. Grau, Xavier «L’or és a les escombraries». Ara, 22-03-2015.
  4. «Terraferida alerta d’un nou 'boom' de pedreres dins espais protegits». dBalears, 25-06-2020.
  5. «7 reasons why urban mining is overtaking classical mining» (en anglès). Recupel, s.d. [Consulta: 17 juliol 2021].
  6. Nakamura & Halada, 2014.
  7. Bassa Tomàs, Lluís. «Joám Evans: ‘Minerals crítics s’estan dissipant al medi ambient per falta de polítiques que ho impedeixin, i s’utilitzen per justificar l’obertura de noves mines’». Sostenible. Diputació de Barcelona, 15-05-2022. [Consulta: 9 març 2023].
  8. Poblet, Montse. «Reciclar els metalls de mòbils i bateries evitaria obrir més mines». Catalunya Ràdio. CCMA, 16-02-2022. [Consulta: 9 març 2023].
  9. Alonso, Marta «Recicladores informals: indispensables però invisibles». Directe, 01-03-2021 [Consulta: 9 març 2023].
  10. «Mineria urbana: una sostenibilitat precària». Onze, 26-02-2023. [Consulta: 9 març 2023].
  11. Wilson, Sandra «The New Goldrush» (en anglès). Metalsmith Magazine, Volum 40, 3, 2021, pàg. 41.
  12. 12,0 12,1 Lioudis, Nick. «What Does the Grade of a Gold Mine Refer To?» (en anglès). Investopedia, 07-02-2020. [Consulta: 17 juliol 2021].
  13. 13,0 13,1 «Projecte water-mining, innovació sostenible per garantir l'accés a l'aigua potable i al sanejament». Universitat Autònoma de Barcelona – Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), 13-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
  14. Gabrielli, Paolo; Gazzani, Matteo; Mazzotti, Marco «The Role of Carbon Capture and Utilization, Carbon Capture and Storage, and Biomass to Enable a Net-Zero-CO₂ Emissions Chemical Industry» (en anglès). Industrial & Engineering Chemistry Research, 59, 15, 15-04-2020, pàg. 7033–7045. DOI: 10.1021/acs.iecr.9b06579. ISSN: 0888-5885.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica