Mini Cerrí

Hierofanta

Mini Cerrí (en llatí Minius Cerrinus) era un ciutadà, natural de la Campània, fill de Pacul·la Annia, resident a Roma, que va ser nomenat com un dels dos hierofantes a les Bacanàlia de Roma el 186 aC. Per iniciativa de sa mare, amb el seu germà Herenni va ser el primer iniciat masculí al ritu de Bacus.[1] Pacul·la va organitzar les celebracions a la nit, i aquesta noctis licentia o llibertat de la nit combinada amb la mescla d'homes i dones (permixti viri feminis) haurien conduït a vileses i crims. Pacul·la va argumentar que l'«estupre» s'havia donat sobretot entre homes: plura virorum inter sese quam feminarum esse stupra. Si algú refusava hauria sigut immolat en lloc dels animals.[2]

Infotaula de personaMini Cerrí
Nom original(la) Minius Cerrinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 186 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHierofanta Modifica el valor a Wikidata
Família
MarePàcula Annia Modifica el valor a Wikidata
GermansHerenni Cerrí Modifica el valor a Wikidata

Quan aquestes orgies van ser descobertes el Senat i els Cònsols van organitzar la repressió, en veure-hi una amenaça major per a l'estabilitat de l'estat de tres maneres: decadència moral per la degradació dels valors, amenaça per a l'exèrcit pel gran nombre de joves mascles que en tastar el plaer sexual ja no tindrien interès per a la carrera militar i rebel·lió contra l'orde de l'Estat.[2] Mini va ser arrestat i empresonat per evitar que se suicidés abans del judici.[3] Va confessar davant el senat romà les pràctiques durant les bacanals. Va ser empresonat a Ardea, però la sentència final és desconeguda.

ReferènciesModifica

  1. Carlà-Uhink, Filippo. The "Birth" of Italy: The Institutionalization of Italy as a Region, 3rd-1st Century BCE (en anglès). Berlín: Walter de Gruyter, 2017. 
  2. 2,0 2,1 Fuchs, Michael; Ganzenbacher, Simon «Der Bacchanalienskandal von 186 v. Chr. anhand der Inschrift von Tiriolo im Kunsthistorischen Museum und der Schilderung des Livius» (pdf) (en alemany). Altertumswissenschaften. Universitat de Viena, 2013, pàg. 18-19 [Consulta: 13 maig 2021].
  3. van Hoof, Anton J.L. From Autothanasia to Suicide: Self-killing in Classical Antiquity (en anglès). Abbingdon: Routledge, 2002, p. 169. ISBN 9781134953790.