Miniatura persa

pintura sobre paper normalment formant part de llibres perses manuscrits
Miniatura persa que representa al profeta Mahoma ascendint als cels, un viatge que es coneix com Miraj.

Una miniatura persa (en persa: نگارگری ایرانی negârgari irâni) és una petita pintura, ja sigui una il·lustració d'un llibre o d'una obra d'art independent destinada a ser guardada en un àlbum d'aquesta mateixa obra, com ara les muraqqa. Les tècniques són comparables a les miniatures i manuscrits il·lustrats bizantins i occidentals. Encara que existeix una tradició de murals perses igual d'important, el nombre i grau de conservació de les miniatures és millor i són la forma d'art persa més coneguda a Occident.

La miniatura es va convertir en una forma important d'art persa al segle xiii, i els segles d'or es van aconseguir entre els segles XV i XVI. La tradició de la miniatura ha continuat, amb algunes influències occidentals, fins a l'actualitat. La miniatura persa va influir decisivament en altres corrents miniaturistes islàmiques com la miniatura otomana a Turquia i la miniatura Mogol en el subcontinent indi.

L'art persa mai ha patit una prohibició total de representació de figures antropomorfes sota l'islam. De fet, la miniatura persa n'és un bon exemple d'aquesta representació de figures humanes on, de vegades, apareixen moltes persones i hi juguen un paper clau. Aquest fet es dóna, en part, perquè la miniatura és un art per ús privat, conservat en obres en forma de llibre o fulls d'àlbum que el propietari mostrarà només quan ell ho esculli. D'aquesta manera, ens trobem davant d'una forma artística que gaudeix d'una major llibertat. L'Alcorà i d'altres textos religiosos no es coneixen per haver estat il·lustrats d'aquesta manera, si bé en miniatures d'ús particular si que trobem escenes religioses ocasionalment, incloent algunes on es veu el profeta Mahoma, normalment són obres posteriors al 1500 i no se li veu la cara.[1]

De la mateixa manera que les arts figuratives, si bé aquest article es centra en miniatura, s'aprecia un estil en paral·lel a la decoració ornamental no figurativa que trobem als marges i frontispicis de manuscrits perses. De la mateixa manera, veurem espais dedicats a la il·luminació a l'inici o el final de les obres o seccions d'aquestes, així com omplint pàgines senceres actuant com a frontispici. L'art islàmic fa referència a aquestes manifestacions artístiques com il·luminacions. L'Alcorà així com altres llibres religiosos contenen sovint un nombre considerable de pàgines il·luminades.[2] Els dissenys són un reflex del treball contemporani en d'altres mitjans, en segons quins períodes éssent molt proper al de les cobertes de llibres. Les catifes perses enllacen a la perfecció amb aquest concepte. Es pensa que molts dels seus dissenys foren creats per artesans de cort i després enviats a les províncies.[3]

En períodes posteriors veiem com augmenten les il·luminacions creades com a obres úniques concebudes per a ésser incloses en àlbums anomenats muraqqa, més que no pas com a il·lustracions integrants de llibres. Aquesta pràctica va permetre als col·leccionistes fora de l'àmbit reial de poder-se permetre el mecenatge i col·leccionisme d'obres diverses d'estil i períodes.

Història de la miniatura persaModifica

L'origen de la miniatura persa és difícil d'establir. Aquesta forma d'art va aconseguir el seu cim principalment durant el període mongol i la dinastia timúrida entre els segles xiii i XVI, i va estar molt influït per la pintura xinesa, ja que els dirigents mongols, van portar a Pèrsia un gran nombre d'artistes xinesos a la seva cort.[4]

En el Il-kanat i la dinastia timúrida, les miniatures mongoles i perses, representaven animals mítics com els buraq i dracs amb un estil que recorda als dracs xinesos. La representació dels fons també està influïda pels pintors xinesos els qui van portar l'aquarel·la a Iran i van iniciar diverses escoles miniaturistes perses durant l'Edat Mitjana. De fet, moltes pintures religioses, mostren elements que sens dubte provenen de l'art xinès. Els àngels islàmics són representats vestint vestidures ajustades, a l'estil dels xinesos del nord. La miniatura persa dels períodes del Il-kanat i la dinastia timúrida, sovint mostren tècniques de dibuix de paisatges de les escoles xineses contemporànies, desenvolupades durant la dinastia Song i la dinastia Yuan.

Grans miniaturistes persesModifica

  • Kamāl ud-Dīn Behzād Herawī: mestre miniaturista durant la dinastia timúrida i fundador de l'escola safàvida.
  • Reza Abbasi: un dels miniaturistes perses més destacats en el període safàvida.
  • Abd al-Samad: miniaturista del segle XVI. Es va instal·lar en l'Índia on va ser un dels fundadors de l'escola Mongola de miniaturistes.
  • Hossein Behzad: famós miniaturista contemporani.
  • Mahmoud Farshchian: famós miniaturista contemporani.

Galeria de pinturesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

CitesModifica

  1. Gruber, throughout; see Welch, 95-97 for one of the most famous examples, illustrated below
  2. Pel que fa els manuscrits occidentals,la il·luminació normalment comprèn tant escenes narratives com d'altres de merament decoratives.
  3. Canby (2009), 83
  4. A brief history of Persian Miniature By Katy Kianush.

FontsModifica

  • Balafrej, Lamia (2019) The Making of the Artist in Late Timurid Painting, Edinburgh University Press. ISBN 9781474437431.
  • Brend, Barbara (1991) Islamic art, Harvard University Press. ISBN 9780674468665.
  • Canby, Sheila R. (1993) Persian Painting, 1993, British Museum Press, ISBN 9780714114590.
  • Canby, Sheila R. (ed) (2009) Shah Abbas; The Remaking of Iran, British Museum Press, ISBN 978-0-7141-2452-0.
  • Crill, Rosemary; Jarilwala, Kapil (2010) The Indian Portrait: 1560-1860, National Portrait Gallery Publications, ISBN 9781855144095.
  • Gray, Basil (1930) Persian Painting, Ernest Benn, London.
  • Gray, Basil (1976) [et al.] a Jones, Dalu & Michell, George (eds) The Arts of Islam, Arts Council of Great Britain. ISBN 0-7287-0081-6.
  • Gruber, Christiane (2009) "Representations of the Prophet Muhammad in Islamic painting" a Gulru Necipoglu, Karen Leal (eds.) Muqarnas, Vol. 26, 2009, Brill, ISBN 90-04-17589-X, 978900417589.
  • Meri, Josef W. (2005) Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia, Psychology Press. ISBN 0-415-96690-6.
  • Rawson, Jessica (1984) Chinese Ornament: The Lotus and the Dragon, British Museum Publications. ISBN 0-7141-1431-6.
  • "OAO", Sims, Eleanor [et al] Oxford Art Online, Islamic art, §III, 4: Painted book illustration (v) c 1250–c 1500, and (vi) c 1500–c 1900 [últim accés 21/01/2011].
  • Roxburgh, David J. (2000) "The Study of Painting and the Arts of the Book" a Muqarnas, vol. 27, Brill.
  • Thackston, Wheeler McIntosh. Album prefaces and other documents on the history of calligraphers and painters, Volume 10 of Studies and sources in Islamic art and architecture: Supplements to Muqarnas, Brill, 2001, ISBN 90-04-11961-2, ISBN 978-90-04-11961-1
  • Titley, Norah M. (1983) Persian Miniature Painting, and Its Influence on the Art of Turkey and India: the British Library collections, University of Texas Press, ISBN 0-292-76484-7
  • Welch, Stuart Cary (1976) Royal Persian Manuscripts, Thames & Hudson. ISBN 0-500-27074-0.

BibliografiaModifica

  • Gravar, Oleg - Mostly Miniatures: An Introduction to Persian Painting.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miniatura persa