Miquel Roger i Casamada

Compositor, docent i productor musical català
(S'ha redirigit des de: Miquel Roger)

Miquel Roger Casamada (19542017), compositor, docent i productor musical, fundador del segell musical Anacrusi, dedicat majoritàriament a la producció i difusió d'obra contemporània.[1]

Infotaula de personaMiquel Roger i Casamada
MiquelRoger2016.jpg
Foto: Blanca Mejon Blanch Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Vilagrassa (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Palamós Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProfessor, compositor, productor musical i productor discogràfic Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica del segle XX Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 1119139 Modifica els identificadors a Wikidata

La música de Miquel Roger té les seves arrels a la Segona Escola de Viena, que va desenvolupar gradualment cap a una estètica lliure de les restriccions acadèmiques. L'estructura morfològica de la seva música mostra una mentalitat marcadament contrapuntística que, per la seva audàcia, sembla establir un vincle amb l'esperit d'indagació de la polifonia renaixentista. La seva obra destaca per una estructura lògica i la progressió austera, sense digressions en el desenvolupament de les seves composicions, que sovint mostren una tendència clarament homofònica.[2][3]

La tercera fase de la seva evolució incorpora les estructures modals com a elements suport de les composicions. Això li va permetre utilitzar escales pentatòniques i combinar-les en un determinat moment amb les d'altre ordre, inverses, cromàtiques, de so natural (harmònic), fins a la real supressió per introduir-hi sons indeterminats. D'aquesta època destaquen els Dotze Estudis per a piano, els Tercer i Quart quartets de corda, l'obra dedicada a Mompou o Enigmàtic. En altres obres, com ara la Peça per a piano i percussió, la forma modal s'utilitza ja sigui en moments puntuals, o fins i tot en tota la composició, com és el cas de la Peça per a banda simfònica i clarinet o la Cançó per a flauta i guitarra.[4]

En l'àmbit internacional, les seves obres han estat interpretades entre d'altres llocs a BracknellAnglaterra– (Quintet per a metall núm. 1, 1986, London Gabrieli Brass Ensemble), a Washington i Nova YorkEUA– (Per a Liliana, 1987, pianista Liliana Maffiotte; Inventio, 1993, pianista M. Massaguer), a UtrechtHolanda– (Inventio, 2002, pianista Ruth Lluis), a KitzingenAlemanya– i Sonntag –Àustria– (Peça per a flauta i guitarra, 2002, Duo Bozza), a Rodés (Rodez), La Guiòla (Laguiole) i Concas (Conques) –França– (Sombras, 2015, organista B. Ballbé i soprano A. Polo) i a Moscou i Sant PetersburgRússia– (Universus: Àtoms, Púlsar i Final Land, 2018, pianista Fedor Veselov).[5][6][7]

A la seva tasca docent va tenir una funció cabdal la seva formació filosòfica. Influenciat per pensadors com Adorno, Deleuze o Pessoa, considerava essencial a la seva docència l'ensenyament de les diverses facetes la creació musical com una manifestació de la llibertat entesa com l'absència d'opressió, incardinant-la a la història, la cultura, el llenguatge i, fins i tot, l'acció social i política, com un tot inseparable.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Miquel Roger i Casamada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Miquel Roger». Institut Ramon Llull (CC-BY-SA). [Consulta: 12 febrer 2016].
  3. Biografia a Catalunya Música
  4. 4,0 4,1 Roger, Miquel. (1999). "Miquel Roger". CodeXXI: Revista de la Comunicació Musical. Núm 2. Pàgs 85-106.
  5. Associació Catalana de compositors (1989). 68 compositors catalans. Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura. ISBN 84-393-1138-9. Pàgs. 202-203.
  6. Dàvila, A. M., Pérez Senz, J. (2008) "Compositors d'avui: Guia de la música contemporània a Catalunya" Quaderns del Nexus. Núm 1) Caixa de Catalunya, Obra social. ISBN 978-84-89860-70-4. Pàgs. 161-162.
  7. Associació Catalana de compositors (2013). Creació musical contemporània a Catalunya. ISBN 84-85247-80-9. Pàgs. 202-203.