Miquel de Bennàsser
Miquel de Bennàsser, de naixement Ibn Sayri, fou un frare dominic mallorquí convers durant la Conquesta de Mallorca i fundador del convent de Sant Domingo de Palma. La tradició el fa fill de Ben Abet, però aquest fet no ha pogut ésser provat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | segle XIII |
| Activitat | |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Família | |
| Pare | Ben Abet |
Mentre que els seus orígens són de veracitat insegura, se saben força coses de la seva vida com a religiós. Quan es convertí prengué el nom de Pere, però quan va entrar dins l'orde rebé el nom de Miquel, pres de Miquel de Fabra. Fou el fundador de l'orde a Mallorca, de manera que participà en la fundació del primer convent dels dominics a Mallorca. Participà en la creació de la primera escola de llengua àrab de Palma, l'Studium Arabicum, on va ensenyar i en fou director. Dedicà la vida a la conversió i predicació de musulmans a Mallorca. La tradició li atribueix diversos miracles.[1][2]
Fou enterrat al mateix convent, on va romandre fins al període de les Desamortitzacions. Després de la desamortització, el convent fou enderrocat el 1837, i les restes de Miquel de Bennàsser foren traslladades a la Seu, i finalment al convent de Sant Vicenç de Manacor.[1][2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Vinas i Vinas, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 «Bennàsser, Miquel de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 88. ISBN 84-8661702-2.
Bibliografia modifica
- Vinas, Agnès; Vinas, Robert. La conquesta de Mallorca. Palma: Moll, 2007. ISBN 9788427308855.