Miquel de Cortiada
Miquel de Cortiada (Lleida, ? - Barcelona, 1691) fou un jurisconsult català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Lleida  |
| Mort | 1691 Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Lleida Barcelona |
| Ocupació | jurista |
Doctorat en dret a la Universitat de Lleida, esdevingué catedràtic de Dret romà l'any 1650. Exercí de fiscal patrimonial a Sardenya i Barcelona, així com de regent de l'Audiència de Barcelona. Fou l'autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), llibre d'importància cabdal per conèixer la legislació de la Corona d'Aragó i del Dret canònic, reeditat a Lió (1692) i a Venècia (1727). També escrigué un alegado contra l'abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes amb l'objectiu de defensar el patronat reial, l'any 1671.
La seva ciutat natal li va dedicar un carrer a l'eixample.[2]