Missa de Notre-Dame

La Messe de Nostre Dame (Missa de la Nostra Senyora) és una missa polifònica composta abans de 1365 pel poeta i compositor francès Guillaume de Machaut (c. 1300–1377). Considerada àmpliament com una de les obres mestres de la música medieval i de tota la música religiosa, és històricament notable per ser la primera composició completa de l'Ordinari de la Missa atribuïble a un sol compositor.[1]

Infotaula obra musicalMissa de Notre-Dame

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalMesse de Nostre Dame (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalmissa Modifica el valor a Wikidata
CompositorGuillaume de Machaut Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1cbf8223-38e2-4e0e-9dea-edf864571d20 IMSLP: Missa_de_Notre_Dame_(Machaut,_Guillaume_de) Modifica el valor a Wikidata

Machaut va compondre la Messe de Nostre Dame per a la Catedral de Reims, on servia com a canonge, un membre permanent del clergat. Segons una rúbrica trobada a la Catedral, és probable que la missa s’interpretés durant la Missa de la Verge dels dissabtes.[2]

L'interior de la catedral de Reims, lloc on s'interpretava la missa

Alguns estudiosos hipotetitzen que, al contrari del que es creu comunament, Machaut no va començar a treballar per a la Catedral de Reims fins a finals de la dècada de 1350. Així, la composició de la missa podria haver estat un acte de devoció i dedicació que marcava la seva arribada al capítol catedralici.[3]

D’acord amb els testaments de Guillaume i del seu germà Jean, que també era canonge a la Catedral, es creu que la missa es va transformar en un servei commemoratiu per a ells després de les seves morts.[2] Tot i això, ni la naturalesa específica de la seva interpretació (si és que va existir) ni el servei pel qual es va preparar la missa han estat establerts de manera concloent.

Estructura

modifica

La Messe de Nostre Dame consta de sis moviments: el Kyrie, el Gloria, el Credo, el Sanctus, l’Agnus Dei i el comiat Ite, missa est. El tenor del Kyrie es basa en el Kyrie IV del Vaticà; el Sanctus i l’Agnus Dei corresponen a la Missa XVII del Vaticà, i l’Ite, missa est es basa en el Sanctus VIII. El Gloria i el Credo no tenen una base aparent en cants litúrgics, tot i que estan estilísticament relacionats entre si.[1]

La Messe de Nostre Dame de Machaut està escrita per a quatre veus en lloc de les tres més comunes: Machaut va afegir una veu de contratenor que es mou en el mateix registre greu que el tenor, substituint-lo de vegades com a veu més baixa.

Kyrie de la Messe de Nostre Dame

En la litúrgia de la missa, els elements de l’Ordinari no es canten de manera consecutiva, sinó que estan separats per oracions i cants. La unificació que va fer Machaut d’aquests elements en un conjunt artístic és el primer exemple conegut d’una composició de l’Ordinari de la missa que és estilísticament coherent i concebuda com una unitat.[4]

Aquesta innovació imposada a l’Ordinari representa una idea artística abstracta que no s’havia considerat prèviament i, potencialment, va influir els compositors al llarg dels segles a continuar creant composicions de l’Ordinari amb una coherència estilística.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Gombosi, O. «Machaut's 'Messe Notre-Dame'» (en anglès). The Musical Quarterly, Vol. 36, Núm. 2, 4-1950, pàg. 204-224.
  2. 2,0 2,1 Wulf, Arlt. «Machaut [Machau, Machault], Guillaume de [Guillelmus de Machaudio]». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Stanley Sadie. Londres: London: Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 9780333026021. 
  3. Bowers, R «Guillaume de Machat and His Canonry of Reims, 1338–1377». Early Music History 23, 2004, pàg. 1-48.
  4. Keitel, E.A. «The So-Called Cyclic Mass of Guillaume de Machaut: New Evidence for an Old Debate» (en anglès). The Musical Quarterly, Vol. 68, Núm. 3, 7-1982, pàg. 307-323.