Model del cubell d'escombraries
El model del cubell d'escombraries descriu la realitat caòtica en la presa de decisions d'una anarquia organitzada,[1] on s'observen organitzacions o situacions de decisió caracteritzades per preferències problemàtiques, incertesa o manca de viabilitat de les dades en la informació, i on la participació dels intervinents és fluida.[2] Malgrat que algunes organitzacions (com ara les públiques, les educatives i les il·legítimes) sovint presenten per aquestes característiques de l'anarquia organitzada, els trets poden descriure parcialment qualsevol organització en algun moment.[3] El model va aparèixer per primer cop l'any 1972 a l'article A Garbage Can Model of Organizational Choice, escrit per Michael D. Cohen, James G. March i Johan P. Olsen.[2] Des de la perspectiva de Herbert Alexander Simon, el model és considerat una branca de la racionalitat limitada.[4]
En aquest model, les situacions de decisió es comparen amb un cubell d'escombraries, on els participants llencen problemes i solucions de manera caòtica a mesura que es van generant. El model representa els problemes, les solucions i els participants com a tres fluxos independents, que només s'uneixen quan apareix el quart flux, l'oportunitat de tria. El resultat de la brossa en un sol cubell depèn de la barreja de cubells disponibles, i de quin tipus de brossa s'està generant en el moment. La barreja d'escombraries en un sol cubell també pot dependre de la velocitat a la qual es recull la brossa, és a dir, quant tarden els problemes, les solucions i els participants a seguir altres oportunitats de tria, o quanta estona segueix sent disponible l'opció actual.[2] Aquesta visió anàrquica de la presa de decisions contrasta amb la teoria de la decisió tradicional, i se l'ha criticat per no tenir en compte l'estructura de l'organització i els processos de control.[5]
Vegeu també modifica
Nota modifica
- ↑ McFarland, Daniel; Gomez, Charles. «4». A: Organizational Analysis. Coursera, 2013, p. 60–77.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cohen, M.D.; March, J.G.; Olsen, J.P. «A garbage can model of organizational choice». Administrative Science Quarterly, 17, 1, 1972, pàg. 1–25. DOI: 10.2307/2392088. JSTOR: 2392088.
- ↑ Birnbaum, Robert «The Latent Organizational Functions of the Academic Senate: Why Senates Do Not Work But Will Not Go Away». The Journal of Higher Education, 60, 4, 1989, pàg. 423–443. JSTOR: 1982064.
- ↑ Marriner Tomey, A.. Guia de Gestion y Direccion de Enfermeria: Incluye evolve. Elsevier España, 15 octubre 2009, p. 66–. ISBN 9788480864435 [Consulta: 1r juliol 2011].
- ↑ Steen, John; Ford, Jerad A.; Verreynne, Martie-Louise «Symbols, Sublimes, Solutions, and Problems: A Garbage Can Model of Megaprojects» (en anglès). Project Management Journal, 48, 6, 2017-12, pàg. 117–131. DOI: 10.1177/875697281704800609. ISSN: 8756-9728.
Enllaços externs modifica
- El bote de basura como modelo de elección organizacional a SciELO (castellà)