Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al segle v. Va néixer cap al 410, devia morir al voltant del 490.
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | c. 410  Harman (Regne d'Armènia) | |
| Mort | 490 (79/80 anys) Armènia persa (Imperi Sassànida) | |
| Religió | Església Apostòlica Armènia | |
| Activitat | ||
| Camp de treball | Història, historiografia i història d'Armènia | |
| Ocupació | historiador, filòleg, traductor, escriptor | |
| Període | Segle V | |
| Professors | Mesrop Maixtotx | |
| Enaltiment | ||
| Festivitat | Holy Translators (en)  | |
| Obra | ||
Obres destacables
| ||
| Família | ||
| Germans | Mambre Vertsanogh | |
  | ||
_(14780862374).jpg)
Va ser, segons la tradició i alguns especialistes, poeta, historiador sobre el segle v, escriptor d'himnes i gramàtic. Alguns especialistes, basant-se en la seva obra, creuen, però, que hauria viscut en un període posterior, entre els segles VII i IX. Les seves dates biogràfiques són encara objecte d'una polèmica oberta.
No se sap on era Khoren, el seu lloc de naixença, però s'ha posat que podria ser a la regió de Taron. A la seva obra es presenta com a deixeble de Mesrop d'Armènia i de Sant Sahak, i diu que va anar a estudiar a l'estranger. Va visitar Edessa i Palestina abans d'instal·lar-se a Alexandria. Després va visitar Roma, Atenes i Constantinoble abans de tornar a Armènia cap a l'any 440. Amb més de seixanta anys, va ser anomenat bisbe. Al final de la seva vida va escriure l'obra més important i va morir cap a l'any 490.
La seva obra principal, Història d'Armènia, es diferencia dels escrits d'altres historiadors armenis contemporanis o anteriors perquè incorpora les tradicions orals de l'Armènia pagana i rastreja la història del país des dels seus orígens fins al segle V. A Moisès se li ha atorgat el títol de "pare de la història armènia". Aquesta Història conté notícies posteriors a la data suposada de la seva mort, i per això es creu de devia viure en una època posterior a la que en principi s'havia establert.[1]
Referències
modifica- ↑ Hacikyan, Agop J. The heritage of Armenian literature. Volume II, From the sixth to the eighteenth century. Detroit: Wayne State University Press, 2002, p. 305-306, 309. ISBN 9780814330234.
Bibliografia
modifica