Molí del Boà
El molí del Boà és un molí abandonat i en ruïnes [1] al municipi de Castellar del Vallès. Actualment, el molí pren el nom de la peça de terra coneguda com el Boà, de la qual hi ha referències ja els anys 1150 i 1169. L'any 1799, la Reial Intendència General de Catalunya concedí un Precari al Marquès de Ciutadilla, de la facultat de continuar valent-se de les aigües del torrent de mas Riera, l'establiment de les subterrànies d'aquesta, i de les del riu Ripoll pel rec del Boà.[2]
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Molí hidràulic  | ||
| Construcció | Al voltant de 1150 | ||
| Característiques | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Castellar del Vallès (Vallès Occidental) | ||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||
| Id. IPAC | 27309 | ||
El juliol de 1800, el paraire terrassenc Antoni Sagrera, amo del Boà, va sol·licitar un permís per construir-hi un molí bataner i paperer,fent servir l'aigua del gorg d'en Barba.[1]Entre els anys 1847 i 1848 Tomàs Sagrera, net d'Anton Sagrera, i el seu soci Bartomeu Amat de la Font edifiquen el molí d'en Boà.[3] L'any 1849 el molí d'en Boà tenia un valor d'arrendament de 8.600 rals. La seva producció era destinada a la indústria llanera i la seva maquinària la formaven tres assortiments de carda i filatura, tres batans i una màquina de perxar. Entre els anys 1860 i 1861 la potència motriu del molí d'en Boà era de 20 cavalls de vapor. Entre els anys 1869 i el 1874 l'empresa de Joan Llavall i Companyia, del molí d'en Boà, se sumava a l'empresa de Josep Tolrà en la supervivència de la filatura de cotó.[3] Ja l'any 1872, el molí pertanyia als fabricants terrassencs Amat i Sagrera –potser parents d'Antoni Sagrera–, els quals hi tenien maquinària de filatura i tissatge de cotó.[4] Cap al final del segle xix els propietaris van instal·lar la maquinària al nucli de Castellar i al molí s'hi va establir la casa sabadellenca Rovira i Cia., que feien regenerats de llana.[1]
Antoni Vergés Mirassó. “Història de Castellar del Vallès”. Editorial Montblanch-Martin. Any 1974.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Agustí Masvidal i Salavert; Joan Alsina i Giralt. Els molins del riu Ripoll. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1988, p. 22-23. ISBN 84-404-1116-2.
- ↑ Prat Paz, Esteve «L'aigua a Castellar del Vallès.». Núm. 50 (2005). Dins de Plaça Vella. Castellar del Vallès: Arxiu d'Història de Castellar, 1981 -.
- ↑ 3,0 3,1 Benaul Berenguer, Josep Maria «El riu Ripoll i la industrialització del tèxtil en el segle XIX». Dins Plaça Vella, núm. 40 (1996). Castellar del Vallès: arxiu d'Història de Castellar, 1998 -.
- ↑ Vergés mirassó, Antoni. Història de Castellar del Vallès. Editorial Montblanch-Martin, 1974..