Molós
Per a altres significats, vegeu «Molos». |
Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Mare | Andròmaca |
Pare | Neoptòlem |
Molós fou el primer fill de Neoptòlem, i per tant, net l'heroi Aquil·les. La seva mare era la princesa troiana Andròmaca, l'esposa d'Hèctor, que Neoptòlem s'havia endut com a esclava a Ftia al tornar de la guerra de Troia.
Eurípides va explicar, a través de la tragèdia Andròmaca, la llegenda de Molós. El nen, que havia nascut a Ftia, ja en l'esclavitud, havia estat abandonat en secret per la seva mare, però no havia mort, i en un viatge a Delfos, Neoptòlem el va reconèixer i el va acollir. Però Hermíone, l'esposa legal de Neoptòlem, gelosa del nen perquè ella era estèril, va perseguir Andròmaca i Molós. Andròmaca va ocultar el seu fill durant un temps al temple de Tetis, però Hermíone la va trobar i quan estava a punt de matar Andròmaca i el seu fill, la intervenció de Peleu els va salvar. Més endavant, quan Neoptòlem va morir a mans d'Orestes, Tetis, que sabia que Molós era l'únic descendent de l'estirp d'Èac, va ordenar a Andròmaca que anés a viure a l'Epir. Allà es va casar amb Helen, príncep troià, que va adoptar Molós com a fill seu. Poc abans de morir, Helen va respectar els desitjos de Neoptòlem i va designar hereu Molós. D'aquesta manera va ser com fou proclamat rei de l'Epir.
Una tradició parlava de dos germans de Molós, nascuts també d'Andròmaca i de Neoptòlem, Píel i Pèrgam, que així mateix van ser acollits per Helen.
Les llegendes mitològiques no parlen de la seva descendència però els reis de l'Epir dels segles V, IV i III aC es consideraven Eàcides, és a dir, descendents de l'heroi Èac (fill del rei dels déus Zeus) a través del seu fill Peleu, el seu net Aquil·les, el seu besnet Neoptòlem i el seu rebesnet Molós.[1]
Vegeu
modificaReferències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 372. ISBN 9788496061972.