Moliònides

Segons la mitologia grega, els Moliònides són la denominació conjunta dels germans Èurit i Ctèat, fills de Posidó i de Molíone, adoptats per Àctor, germà d'Augias.

Possible representació primitiva dels Moliònides (Bronze)

Es deia que havien nascut d'un ou de plata semblant al que havia albergat els fills de Leda. De vegades se'ls considera un únic personatge monstruós, amb dos caps i un únic cos. A la Ilíada, on apareixen per primera vegada, es diu que són dos herois, d'estatura i força considerable, però humans.

Nèstor, havia combatut contra ells en la seva joventut, durant la lluita dels epeus de l'Èlida contra Neleu, el seu veí. Va estar a punt de matar-los, però Posidó els va salvar envoltant-los per un núvol.

Van auxiliar el seu oncle Augias quan fou atacat per Heracles. D'acord amb una versió, en el combat que hi hagué varen ferir mortalment Íficles, germà d'Heracles, aprofitant que l'heroi estava malalt, i per això Hèracles se'n venjà al cap de tres anys, parant-los una emboscada, aprofitant un banquet en honor a Posidó.

Els Moliònides estaven casats amb dues filles de Dexamen: Teronice i Terèfone, amb les que van tenir dos fills, Amfímac i Talpi, que a la guerra de Troia comanaven les forces dels epeus.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 372. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 152. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461