Mona the Virgin Nymph
Mona (1970) (també promocionada com a Mona; the Virgin Nymph) és una pel·lícula per a adults sexualment explícita que conté una sèrie d'escenes de sexe no simulat i no penetrant, així com d'escenes de penetració. La pel·lícula es considera la segona pel·lícula sexualment explícita a rebre una estrena general als Estats Units, després de Blue Movie (1969). A diferència de Blue Movie, però, Mona tenia un argument, tot i que hi havia més èmfasi en l'acció.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Howard Ziehm i Michael Benveniste  |
| Protagonistes | |
| Producció | Bill Osco |
| Guió | Bucky Searles (sense acreditar) |
| Fotografia | Howard Ziehm |
| Productora | Graffiti Productions |
| Distribuïdor | Sherpix Alpha Blue Archives Something Weird Video Film AB Corona |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 71 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 7.000 $ |
| Recaptació | 2.000.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema pornogràfic |
    | |
Mona va ajudar a obrir el camí pet altres pel·lícules que contenien escenes de sexe no simulat que més tard van aparèixer als cinemes, durant l'Edat d'Or del Porno (1969–1984); i va ser una de les pel·lícules de l'època en què es van basar algunes pel·lícules posteriors. Deep Throat (1972), per exemple, va agafar en préstec elements de la trama de Mona.[2]
Monafou produïda per Bill Osco i dirigida per Michael Benveniste i Howard Ziehm,[3] tot i que la pel·lícula es va projectar sense crèdits per problemes legals. Els guanys de la pel·lícula, que es creu que foren de 2 milions de dòlars, van ajudar a finançar la pel·lícula posterior dels directors Flesh Gordon (1974). L'equip també va produir una altra pel·lícula per a adults Harlot (1971), i Bill Osco va produir més tard Alice in Wonderland (1976).
Argument modifica
Mona (Fifi Watson) i el seu promès Jim (Orrin North) estan fent un pícnic, tots dos es despullen i comencen a fer l'amor, però ella l'atura dient que li havia promès a la seva mare (Judy Angel) que no tindria relacions sexuals fins al matrimoni. No obstant això, amb alegria fa una fel·lació a Jim. Quan torna a casa, la seva mare li recorda la seva promesa i que la mare també havia estat verge abans de casar-se amb el seu pare, que havia estat un bon home. Llavors, la Mona recorda que era petita i volia jugar amb el seu pare (que només es veu de maluc cap avall), que l'insta a que li faci una fel·lació. Tornant a sortir al carrer, torna a fer una fel·lació amb un complet desconegut. Després, Mona també li fa un cunnilingus una prostituta (Susan Stewart). En Jim, en canvi, passa a casa de la Mona i té relacions sexuals amb la mare de la Mona. En una sala de cinema, la Mona es masturba i proporciona sexe oral a un mecenes masculí proper (Gerard Broulard). Jim enxampa Mona fent una mamada al patró masculí i li diu a la Mona que la castigarà trucant a totes les persones amb qui va tenir sexe oral. Jim lliga Mona a un llit i totes les seves parelles anteriors l'envolten i participen en una festa de sexe oral molt llarga i intensa. Al final de la pel·lícula, la Mona i la seva mare confessen les seves relacions sexuals.
Repartiment modifica
- Judy Angel (sense acreditar) com la mare de la Mona
- Gerard Broulard (sense acreditar) com a mecenes del cinema
- Orrin North (sense acreditar) com a Jim
- Susan Stewart (sense acreditar) com a prostituta
- Fifi Watson (sense acreditar) com a Mona
Referències modifica
- ↑ «Pornography». Pornography Girl. Arxivat de l'original el 6 maig 2008. [Consulta: 16 juliol 2013]. «The first explicitly pornographic film with a plot that received a general theatrical release in the U.S. is generally considered to be Mona (Mona the Virgin Nymph)...»
- ↑ «Sex in Cinema: 1970 Greatest and Most Influential Erotic / Sexual Films and Scenes» p. 21. Film Site. [Consulta: 16 gener 2012]. «This film's storyline was borrowed, to some degree, by Gerard Damiano's Deep Throat (1972).»
- ↑ «Flesh Gordon Interview 3». PicPal.com. Arxivat de l'original el 28 agost 2008. [Consulta: 16 juliol 2013].