Monestir de Sant Ruf
El Monestir de Sant Ruf, o Sant Ruf de Lleida, són unes restes monumentals de la partida de la La Plana del Bisbe, a Lleida, el Segrià, protegides com a Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i monestir  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lleida | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | lloc històric | |||
| Data | 17 gener 2019 | |||
| Codi BCIN | 4389-LH-EN | |||
| Id. IPAC | 401 | |||
| Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
| Data | 21 octubre 2015 | |||
| Identificador | iglesia-de-san-rufo | |||
Els elements més ben conservats que en resten són dos dels tres absis que devia tenir la capçalera: el central, amb tres finestres d'esqueixada doble i d'arc de mig punt, i el de la banda de l'epístola, de menors dimensions i amb una sola finestra. Aquest darrer absis comunica amb l'únic braç conservat del transsepte. L'altre absis s'obre, mitjançant un arc apuntat al damunt de columnes de doble traçat i capitells llisos, a l'espai de la nau, on s'endevina l'arrencada d'una volta de creueria.
.jpg)
D'aquests elements arquitectònics hom en podria deduir que el projecte d'aquesta capçalera es devia completar amb un tercer absis, la conclusió del transsepte i una nau única, conformant així una planta de creu llatina. Ara bé, les restes que es coneixen fan pensar que el projecte devia restar incomplet. Així, el mur que, a la banda oposada als absis, clou el braç conservat del transsepte, amb una finestra d'arc de mig punt i un contrafort, continua fins a cloure el presbiteri i pot haver constituït una solució provisional destinada a cloure l'espai per tal d'habitar-lo. Avalen aquesta hipòtesi la presència de vestigis de la nau interrompuda adossats a aquest mur i les dovelles d'una porta tapiada que podria haver estat l'accés a la reduïda edificació[1]
Història modifica
Tot i que, segons les referències documentals que es conserven, cal datar la fundació del monestir de Sant Ruf a mitjan segle xii, les restes que n'han perviscut remeten a una cronologia més avançada, probablement ja al segle xiii. La primera notícia que en coneixem és la donació del lloc l'any 1152 per part de Ramon Berenguer IV a l'abadia de Sant Ruf de Provença. L'any 1156 el capítol i el bisbe de Lleida confirmen el primer prior de la comunitat lleidatana i l'autoritzen a bastir l'església, sembla que en el lloc d'una antiga mesquita[1]
Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins a 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà desocupat i consegüentment queda incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a la fi del segle xvi, el lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular fins que, aprofitant-ne les runes, s'hi bastí una masia.[1]
Enllaços externs modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Sant Ruf |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Ruf de Lleida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya