El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques. L'idioma es parla principalment a Mongòlia per unes 2.300.000 persones i a la Xina per més de tres milions. El dialecte de Mongòlia s'anomena generalment 'khalkha' i el de la Xina 'chahar'. El mongol s'escriu amb dos alfabets diferents, l'alfabet ciríl·lic, que és el més habitual, i l'alfabet mongol, que és el tradicional.

Infotaula de llenguaMongol
Монгол хэл Mongol khel
ᠮᠣᠨᠭᠭᠣᠯ ᠬᠡᠯᠡ Mongɣol kele  (/mɔŋɢɔ̆ɮ xiɮ/)
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadiusuns 5.200.000
Oficial aMongòlia i Mongòlia Interior
Autòcton deMongòlia, Mongòlia Interior i parts de les províncies xineses de Liaoning, Jilin, Heilongjiang i Gansu
EstatMongòlia i la Xina
Mongols-map.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües mongòliques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaAlfabet mongol
Alfabet ciríl·lic
Estudiat perestudis mongols Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1mn
ISO 639-2mon
ISO 639-3mon
Glottologmong1331 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemon Modifica el valor a Wikidata
ASCL7902 Modifica el valor a Wikidata
IETFmn Modifica el valor a Wikidata

FonologiaModifica

El mongol presenta harmonia vocàlica i set vocals amb valor de fonema, que poden presentar al·lòfons (entre sons llargs i breus) segons la posició que ocupin. El seu inventari de consonants és mitjà, amb predomini dels sons oclusius, fricatius i africats.[1] La majoria de paraules tenen la síl·laba tònica a la primera síl·laba del mot, amb presència d'un accent secundari si la paraula és molt llarga, però pot haver-hi canvis en manlleus i variants dialectals.

GramàticaModifica

El mongol és una llengua SOV aglutinant, com altres idiomes de la zona, si bé la presència de declinacions fa que l'ordre de les paraules pugui variar amb freqüència. Els substantius es declinen en vuit casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, ablatiu, instrumental, comitatiu i direccional. La negació s'expressa amb l'addició de sufixos a diferents elements de la frase.

Existeixen diferents veus: passiva, causativa, recíproca, plurativa i cooperativa, sense que totes elles s'hagin de marcar a través del verb com passa en els idiomes indoeuropeus.

Text d'exempleModifica

Exemple de mongol amb la seva traducció al català:

  • Elee heree galuu gurav ereg ergeldene
  • "El falcó, el corb i l'ànec volen sobre la vora del mar"

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mongol
  1. Janhunen, Juha A. 2012: Mongolian. (London Oriental and African Language Library, 19.) Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. ISSN 1382-3485. ISBN 978-90-272-3820-7
Hi ha una edició en mongol
de la Viquipèdia