Mont Garizim

La muntanya Garizim (en hebreu הַר גְּרִזִים) coneguda en l'actualitat com Jebel et Tur (Har Garizim), i la muntanya Ebal es troben al cor del districte de Samaria.

Infotaula de geografia físicaMont Garizim
Nablus panorama-cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaGovernació de Nablus (Estat de Palestina) Modifica el valor a Wikidata
 32° 11′ 58″ N, 35° 16′ 22″ E / 32.199444444444°N,35.272777777778°E / 32.199444444444; 35.272777777778Coord.: 32° 11′ 58″ N, 35° 16′ 22″ E / 32.199444444444°N,35.272777777778°E / 32.199444444444; 35.272777777778
Dades i xifres
Altitud881 m Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2 abril 2012
Identificador5706

Situació geogràficaModifica

Aquestes muntanyes, les més altes de la regió, estan una davant de l'altra i protegeixen un important congost. Entre les dues muntanyes s'estén la fèrtil vall de Siquem, en el qual es troba la moderna Nablus. Siquem, una ciutat forta i important de Canaan abans que els israelites entressin a la Terra Promesa, era a l'extrem oriental de la vall, al voltant de 1,5 km a l'est de Nablus. La situació estratègica de Garizim i Ebal els va conferir importància militar i política, a part de la importància religiosa que ja tenia la zona.

El cim de la muntanya Garizim s'eleva uns 870 m sobre la mar Mediterrània, i encara que té uns 60 m menys d'altitud que la muntanya Ebal, ofereix una excel·lent panoràmica. Des d'allà es pot veure al nord el pic nevat de la muntanya Hermon, cap a l'est s'estén la fèrtil vall del riu Jordà, al sud trobem les muntanyes del territori d'Efraïm i, finalment, el blau Mediterrani a l'oest.[1]

BíbliaModifica

Abraham havia plantat la seva tenda "a prop dels arbres grans de Moré", entre les muntanyes Garizim i Ebal.[2] Jacob també va acampar als voltants.[3] Més endavant, durant la conquesta israelita de Canaan, el poble es va ajuntar entre Garizim i Ebal diverses vegades.[4]

ArqueologiaModifica

A la muntanya Garizim s'hi va construir cap al segle IV a.n.e. un temple samarità que volia rivalitzar amb el de Jerusalem i que va ser destruït a l'any 128 a.n.e. Segons la tradició, el va destruir Joan Hircà I.[5]

Tal com es veu en antigues monedes trobades a Nablus, en un temps a la part nord-oest de la muntanya Garizim havia un temple dedicat a Zeus, al qual s'accedia pujant, segons es calcula, uns 1.500 esglaons. Al segle V es va construir una església al cim de la muntanya, i posteriorment l'emperador bizantí Justinià I va edificar una altra al mateix lloc. Es creu que les ruïnes descobertes allà recentment pertanyen a l'època de Justinià I.[6]

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia Catalana
  2. Gé 12: 6, 7
  3. Gé 33:18
  4. Dt 11:29, 30; 27:11-13; Jos 8:28-35
  5. Antiguitats Jueves, llibre XI, cap. VIII, secs. 2, 4; llibre XIII, cap. IX, sec. 1; La Guerra dels Jueus, llibre I, cap. II, sec. 6
  6. Robert J. Bull Les excavacions de Tell er Ras