Mont Hunter (Alaska)

(S'ha redirigit des de: Mont Hunter)

El Mont Hunter o Begguya, amb 4.442 msnm, és la tercera muntanya més alta de l'Alaska Range, després del Mont McKinley (6.194 m) i el Mont Foraker (5.304 m). Es troba a l'interior del Parc Nacional de Denali, a uns 13 km al sud del Mont McKinley. El Mont Hunter compta amb tres cims que es troben separats per una glacera de grans dimensions.

Infotaula de geografia físicaMont Hunter
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc i Reserva Nacionals de Denali Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlaska (EUA) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlaska Alaska
Map
 62° 57′ 03″ N, 151° 05′ 20″ O / 62.9508°N,151.089°O / 62.9508; -151.089
SerraladaAlaska Range
Dades i xifres
Altitud4.442 m
Prominència1.412 m
Història
Cronologia
1954 primer ascens Modifica el valor a Wikidata
Esport
Primer ascens1954, per Fred Beckey, Heinrich Harrer i Henry Meybohm
Ruta normalescalada en neu, gel i roca

El nom indígena de la muntanya és Begguya, que significa "nens de Denali". Els primers exploradors que anaren a la zona l'anomenaren Mont Roosevelt. El 1903, Robert Dunn, un reporter del "New York Commercial Advertiser," va visitar la zona com a part de l'intent de Frederick Cook per escalar el Mont McKinley. Ell va atorgar el nom de la seva tia Anna Falconnet Hunter (1885-1941), que va finançar el seu viatge, a una muntanya alta propera que sobresortiua des del nord-oest. Aquest va ser, de fet, un pic diferent, que ara es coneix com a Kahiltna Dome. Malauradament, el nom de Hunter es va aplicar erròniament l'actual Mont Hunter per un inspector del govern el 1906.[1]

Ascensions

modifica

Tot i ser molt una muntanya de menor altura que el veí McKinley, la seva escalada és més difícil, per les seves escarpades cares i arestes i per ser molt menys visitada que el seu gran veí.

Fred Beckey, Heinrich Harrer i Meybohm Henry van completar la primera ascensió el 1954, a través de la llarga West Ridge, cosa que va suposar una gran fita per l'època i per les tècniques utilitzades.

A partir de 1977, amb Michael Kennedy i George Lowe, es va obrir una nova ruta per la cara nord-oest.

Referències

modifica
  1. Selters, Andy (2004). Ways to the Sky. Golden, CO, USA: The American Alpine Club Press. pp. 170. ISBN 0-930410-83-1. (anglès)

Enllaços externs

modifica