Montiberri
Montiberri és un antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça. Actualment està del tot deshabitat. Pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme municipal de Malpàs.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
| Municipi | el Pont de Suert  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.131,5 m | |||
El poble era en els contraforts septentrionals de la Faiada de Malpàs, a la zona sud del terme, en els vessants meridionals del riuet del Convent.
L'església de Montiberri, sufragània, és dedicada a sant Llorenç. Documentada almenys des del 1196, actualment no queda res de la primitiva construcció romànica.
Etimologia modifica
Montiberri, com explica molt bé Joan Coromines (op. cit.), és un topònim basc: mendi-be erri significa lloc a sota la muntanya, encara en basc actual.
Història modifica
Montiberri era, en un origen, una granja del monestir de Lavaix.
Pascual Madoz inclou Montiverri en el seu Diccionario geografico... del 1849. Hom hi pot llegir que es tracta d'una caseria de 3 cases situada en un pla dalt de la muntanya del seu nom, ventilada per tots els vents. Es considerava històricament una granja del monestir de Santa Maria de Lavaix, però de caràcter independent, i que per a temes de justícia recorria als pobles dels voltants. Hi ha una església independent, sense caràcter parroquial, on oficiava de vegades un capellà pagat pels veïns. Hi ha un cementiri fora del poble i, al costat seu, una font molt freda i abundant. El terreny és muntanyós, pedregós i àrid, amb molta muntanya poblada de boixos i esbarzers. S'hi produïa sègol, ordi i alguns llegums; també llana, encara que poca. S'hi criaven ovelles i cabres, i s'hi caçaven conills i poques perdius. Tenia 2 veïns (caps de família) i 14 ànimes (habitants).
Bibliografia modifica
- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Llorenç de Montiberri", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- COROMINES, Joan. "Montiberri". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. V L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- MADOZ, Pascual. "Montiverri". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.