Montse Barderi Palau
Montse Barderi Palau (Sabadell, 1969) és una escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere.
.jpg) (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1969 (54/55 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Residència | Sabadell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, periodisme, filosofia pràctica i estudis de gènere |
| Ocupació | escriptora, periodista, filòsofa |
| Lloc web | montsebarderi.cat |
| |
Autora de tretze llibres, tant de literatura com de filosofia pràctica, la seva obra ha estat traduïda a l'italià, al romanès i al portuguès.[1] Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d'anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat, Dones úniques. Dones d'aquí que no podràs oblidar, el retrat de 86 dones dels Països Catalans de tots els temps i tots els àmbits,[1] on també hi apareix Teresa Pàmies.[2] Col·labora mensualment a la secció Tribuna d'El Punt Avui[1] i al 2020 és columnista mensual a Serra d'Or.[3]
Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de l'UB, subdirectora amb Fina Birulés del X Simpòsium Internacional de Filòsofes IAPH, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l'àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l'Any Teresa Pàmies per a la Institució de les Lletres Catalanes.[1][3] Premi Prudenci Bertrana 2019 per la novel·la La memòria de l'aigua.[3]
Obra destacada
modifica- «L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària» (Publicacions UB, 2004)[4]
- «La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar» (Publicacions UB, 2006)[5]
- Perdre per guanyar (Ara Llibres, 2007 i a Grijalbo en castellà)[6]
- Los arcos del agua (Ediciones B, 2013)
- Marta, mira’m, t’he de dir tantes coses (Ediciones Cumbres, 2015)[7]
- El amor no duele (Urano, 2016)[8]
- Camí d'anada i tornada, amb Emma Vilarasau (Columna, 2017)[9][10]
- Dones Úniques (Columna, 2018)
- La memòria de l'aigua (Columna, 2019)
- Manual d'amor aristotèlic per a dones del segle XXI (Destino Català, 2020)
- La vida autèntica (Columna, 2021)
- Satisfaiers - diverses autores (Columna, 2022)
- La Teresa se'n va a la lluna (Estrella Polar, 2024)
Premis
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Montse Barderí». Grup 62.
- ↑ «Teresa Pàmies. Recursos». lletrA. UOC.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Club de lectura Dones i literatura. La memòria de l’aigua de Montse Barderi». Biblioteca Joan Triadú de Vic, gener 2021. Arxivat de l'original el 2022-02-04. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària». A: Fina Birulés & María Isabel Peña Aguado. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany, la passió per la llibertat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004.
- ↑ «La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar». A: Rosa Rius Gatell. Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino (1914-1989) (en castellà). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006.
- ↑ Perdre per guanyar. Barcelona: Ara Llibres, 2007.
- ↑ «Un llibre recull els 20 anys de trajectòria de Marta Carrasco». El Punt Avui, 12-06-2015.
- ↑ Mallol Güell, Carla «L'amor no fa mal, segons Montse Barderi». Núvol, 23-06-2016.
- ↑ Planas, Mònica «Estimada Ella. Estimada Annemarie». Ara, 26-02-2017. «Columna ha publicat 'Camí d'anada i tornada'. Les autores, Montse Barderi i Emma Vilarasau, s'han basat en la trajectòria de totes dues dones per ficcionar una relació epistolar mantinguda després d'aquell viatge»
- ↑ Escolà, Meritxell «De Suïssa a l'Afganistan amb un Ford de divuit cavalls: Emma Vilarasau debuta en la novel·la amb Montse Barderi i l'epistolar ‘Camí d'anada i tornada’». Ara, 15-01-2017.