Monument nacional a Víctor Manuel II

Monument a la Unificació d'Itàlia

El Monument Nacional a Víctor Manuel II (en italià: Monumento Nazionale a Vittorio Emanuele II), també anomenat Altare della Patria (Altar de la Pàtria), o simplement Il Monumento o Il Vittoriano, és un monument commemoratiu situat a la Piazza Venezia de Roma en honor de la Unificació Italiana i del primer Rei de la Itàlia unificacada, Víctor Manuel II. El monument, construït amb marbre de Botticino, és d'estil neoclàssic amb una gran escalinata, una enorme balaustrada amb colúmnes corínties emmarcada amb propileus coronats per unes quadrigues (afegides el 1924 i el 1927) que representen la Unitat i la Llibertat. L'escalinata està dominada per una escultura eqüestre de 12 metres d'alçada, feta amb bronze, que representa el primer rei de la Unificació, Víctor Manuel II de la Dinastia Savoia. En la seva base hi ha una escultura a la deessa Roma i, des del 1921 també hi ha la Tomba del Soldat Desconegut. A més, el conjunt arquitectònic està completat amb estàtues que representen les principals ciutats italianes i les setze regions en què aleshores estava dividida Itàlia.

Infotaula d'edifici
Monument nacional a Víctor Manuel II
Imatge
Nom en la llengua original(it) Monumento Nazionale a Vittorio Emanuele II Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstructura arquitectònica, immoble i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deNational symbols of Italy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGiuseppe Sacconi Modifica el valor a Wikidata
Construcció1925 Modifica el valor a Wikidata
Obertura4 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Materialtravertí i marbre Modifica el valor a Wikidata
Mesura81 (alçària) m
Nombre d'ascensors1 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópiazza Venezia, s.n.c. - Roma Modifica el valor a Wikidata
 41° 53′ 40″ N, 12° 28′ 59″ E / 41.89458°N,12.48306°E / 41.89458; 12.48306
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Propietat deMinisteri pels Béns i les Activitats Culturals Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals1.683.070 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webilvittoriano.com Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El Monument, o Il Vittoriano com sovint se'l coneix, és obra de Giuseppe Sacconi que va guanyar el segon concurs públic que s'obrí el 1882 per a la construcció d'un monument que commememorés la recent unificació del país aconseguida definitivament dinou anys abans, el 1861. El primer concurs internacional data del 1880 però fou anul·lat per defectes de forma. Després de la mort de G. Sacconi, el 1905, les obres continuaren sota la direcció tripartita de Gaetano Koch, Manfredo Manfredi i Pio Piacentini. Hi va treballar a més l'arquitecte Guido Cirilli. El projecte arquitectònic s'inspira en l'Altar de Zeus a Pèrgam i en el Santuari de la Fortuna Primigènia localitzat a Palestrina i que data del segle II aC. Les obres van començar el 1885 quan el rei Humbert I va col·locar-ne la primera pedra. Per edificar-lo va caldre realitzar nombroses expropiacions i enderrocar edificis propers al Campidoglio. Entre ells es va derruir Torre del papa Pau III, un pont que unia amb el Palazzo Venezia (conegut com a arc de San Marco), tres claustres del convent de l'Ara Coeli i altres edificis medievals. A més es trobaren diferents restes arqueològiques de la Muralla Serviana. En definitiva, el cost total de les obres, situades inicialment entorn del nou milions de lires de l'època, van pujar fins als 27-30 milions. Urbanísticament va donar lloc al disseny actual de la plaça dominada clarament per aquest monument.

ControvèrsiaModifica

Al llarg de la seva història el Monument ha estat objecte d'una àmplia discussió com també han canviat les seves finalitats. Utilitzat políticament pel feixisme com un lloc d'exaltació nacional, durant la segona meitat del segle XX caié pràcticament en l'oblit i fou objecte de múltiplesa crítiques tant pel seu estil com pels costos històrics que comportà la seva construcció. Els romans l'anomenaren com la Macchina da scrivere (la Màquina d'escriure, per la similitud amb les antigues)[1] i també la "sopa anglesa" [1] Finalment a partir de principis del nou segle XXI sembla que ha canviat percepció per part del públic [2]. En l'actualitat és un monument més que suscita les visites dels turistes que viatgen a la Ciutat Eterna. Potser la decisió de l'aleshores President de la República Carlo Azeglio Ciampi el setembre del 2000 de reobrir-lo al públic ha ajudat a la projecció de l'edifici[3]. Des del 2007 hi ha també un ascensor [4] que puja fins a la terrassa on hi ha les dues quadrigues i des d'on es té una visió de la ciutat i en especial de la seva zona més propera, el Fòrum Romà i el Campidogglio.

Espais InternsModifica

Des dels anys seixanta del segle xix s'ha anat donant un porgressiu ús a l'edifici dotant-lo de diferents infraestructures. El 1969 s'instal·là el Sagrari de la Bandera, recull de les diferents insígnies de combat italianes. Un any després s'inaugurà el Museu al Risorgimento, dedicat a al procés d'unificació dentre el 1815 i el 1871. El Museu es tancà poc després fins al 1979 i fou reobert completament i finalment el 1997. Finalment el 2009 s'obrí [5] per exposar i recordar un període de la història d'aquell país en què es va convertir en un dels grans focus de l'emigració de la població italina més enllà de les seves fronteres. A més en l'actualitat el complex arquitectònic del Vittoriano és seu de diferents exposicions temporals.

ComunicacionsModifica

Per la seva cèntrica posició, el Vittorianio és accessible per la línia 8 del tramvia. A 250 metres aproximadament hi ha l'estació de metro de Colosseo de la línia B i està prevista la construcció d'una parada del suburbà romà de la línia C. També és centre de confluència de nombroses línes d'autobús.

ReferènciesModifica

  1. LUDOVICO PRATESI;SIMONE CIGLIA;CHIARA PIROZZI.. ARTE COME IDENTITA;UNA QUESTIONE ITALIANA (en italià). 2015. Roma: CASTELVECCHI. ISBN 88-6944-388-4. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument nacional a Víctor Manuel II