Morir de riure fa referència a un cas molt poc freqüent de defunció, generalment com a resultat d'una aturada cardiorespiratòria o asfíxia, provocada per un atac de riure. Els casos de mort de riure s'han anat registrant des de l'antiga Grècia fins a l'actualitat.

Crisip de Soli suposadament mort de riure, en veure que un ase se l'hi havia menjat les figues[1]
Der Tod des Dichters Pietro Aretino d'Anselm Feuerbach.

Fisiopatologia modifica

Morir de riure pot ser el resultat de diverses patologies que es desvien del riure benigne. L'infart de la protuberància anular i de la medul·la oblonga del cervell pot provocar riure patològic.[2]

El riure pot provocar atonia i col·lapse ("síncope gelàstic"),[3][4][5][6] que al seu torn pot provocar un trauma. La crisi gelàstica pot ser causa de lesions focals en l'hipotàlem.[7] Segons la mida de la lesió, la labilitat emocional pot ser un signe d'una condició aguda, i no la causa en si mateixa de la mort. El síncope gelàstic també és associat amb el cerebel.[8]

Defuncions històriques atribuïdes al riure modifica

Al segle iii aC, el filòsof grec estoïc Crisip de Soli va morir de riure després de donar a beure vi al seu ruc i veure com l'animal intentava alimentar-se d'uns ficus.[9]

Martí l'Humà va morir a conseqüència d'una indigestió i un atac incontrolable de riure el 1410.[10]

Pietro Aretino "es diu que va morir d'un fogot per riure massa" el 1556.[11]

Segons algunes fonts, el rei de Birmània Nandabayin «va riure fins a morir quan un mercader italià que era de visita a Birmània li va explicar que Venècia era un estat lliure que no tenia rei» el 1599.[12]

Es diu que en 1660, l'aristòcrata escocès Thomas Urquhart, erudit i primer traductor de Rabelais a l'anglès, va morir de riure en assabentar-se que Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia havia pujat al tron.[13][14]

El 21 d'octubre de 1893, el poeta i escriptor modernista cubà, Julián del Casal, va morir sobtadament quan en un sopar a casa del doctor Lucas de los Santos Lamadrid un dels comensals va explicar un acudit que li va provocar un fort atac de riure; l'atac de riure va estar acompanyat d'una hemorràgia i el mortal trencament d'un aneurisma.[15]

Referències modifica

  1. Dilouambaka, Ethel. «This Greek Philosopher Died Laughing at His Own Joke». [Consulta: 9 abril 2019].
  2. Gondim, FA; Parks BJ, Cruz-Flores S et al. «"Fou rire prodromique" as the presentation of pontine ischaemia secondary to vertebrobasilar stenosis». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 71, 6, desembre 2001, pàg. 802–804. DOI: 10.1136/jnnp.71.6.802. PMC: 1737630. PMID: 11723208.
  3. Reiss AL, Hoeft F, Tenforde AS, Chen W, Mobbs D, Mignot EJ «Anomalous hypothalamic responses to humor in cataplexy». PLoS ONE, 3, 5, 2008, pàg. e2225. DOI: 10.1371/journal.pone.0002225. PMC: 2377337. PMID: 18493621.
  4. Nishida K, Hirota SK, Tokeshi J «Laugh syncope as a rare sub-type of the situational syncopes: a case report». J Med Case Reports, 2, 1, 2008, pàg. 197. DOI: 10.1186/1752-1947-2-197. PMC: 2440757. PMID: 18538031.
  5. Totah AR, Benbadis SR «Gelastic syncope mistaken for cataplexy». Sleep Med., 3, 1, gener 2002, pàg. 77–8. DOI: 10.1016/S1389-9457(01)00113-7. PMID: 14592259.
  6. Lo R, Cohen TJ «Laughter-induced syncope: no laughing matter». Am. J. Med., 120, 11, novembre 2007, pàg. e5. DOI: 10.1016/j.amjmed.2006.07.019. PMID: 17976409.
  7. Cheung CS, Parrent AG, Burneo JG «Gelastic seizures: not always hypothalamic hamartoma». Epileptic Disord, 9, 4, desembre 2007, pàg. 453–8. DOI: 10.1684/epd.2007.0139. PMID: 18077234.
  8. Famularo G, Corsi FM, Minisola G, De Simone C, Nicotra GC «Cerebellar tumour presenting with pathological laughter and gelastic syncope». Eur. J. Neurol., 14, 8, agost 2007, pàg. 940–3. DOI: 10.1111/j.1468-1331.2007.01784.x. PMID: 17662020.[Enllaç no actiu]
  9. Peter Bowler and Jonathan Green. What a Way to Go,. ISBN 0-7537-0581-8. 
  10. "Patronage and Piety - Montserrat and the Royal House of Medieval Catalonia-Aragon" Arxivat 2006-03-04 a Wayback Machine., Paul N. Morris, Mirator Lokakuu, October, 2000
  11. Waterfield, Gordon, ed. First Footsteps in East Africa, (Nova York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.
  12. Schott, Ben. Schott's Original Miscellany. Londres: Bloomsbury Publishing, 2003. ISBN 0-7475-6320-9. 
  13. Brown, Huntington. Rabelais in English Literature. Routledge, 1968, p. 126. ISBN 0-7146-2051-3. 
  14. The History of Scottish Poetry. Edmonston & Douglas, 1861, p. 539. 
  15. Julián del Casal; Álvaro Salvador. «Poesía completa y prosa selecta» p. 13. Álvaro Salvador. [Consulta: 27 novembre 2009].