Morris Kline

matemàtic estatunidenc

Morris Kline (Brooklyn, 1 de maig de 1908 - Brooklyn, 10 de juny de 1992) matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.

Plantilla:Infotaula personaMorris Kline
Biografia
Naixement1r maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1992 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Montefiore, 55-002-31-H 40° 41′ 09″ N, 73° 44′ 49″ O / 40.685949°N,73.747059°O / 40.685949; -73.747059 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York (–1936)
Boys High School, Brooklyn (–1925) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaHomomorphism and Isomorphism of Rings and Fields of Point Sets Modifica el valor a Wikidata (1936 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiRobert Garfield Putnam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de les matemàtiques i història de les matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, historiador de les matemàtiques, educador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUnited States Army Signal Corps (1942–1945)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1936–1938)
Universitat de Nova York (1930–1976) , Professor emèrit Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJeannette Rosenstark, Michael Bernkopf i Arthur Schlissel Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHelen Mann Modifica el valor a Wikidata
ParesBernard Kline i Sarah Spatt
Premis

Descrit per la fontBiographical Dictionary of Modern American Educators (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 151830713 Modifica els identificadors a Wikidata


Vida i Obra

modifica

Kline va cursar els estudis secundaris a Brooklyn i, en acabar-los, va ingressar a la universitat de Nova York on va obtenir el graduat el 193o, el màster el 1932 i el doctorat el 1936 amb una tesi sobre topologia. Des de 1930 va ser professor de la universitat de Nova York fins que va passar a ser professor emèrit el 1976.[1] Durant el període 1936-1938 va estar al Institut d'Estudis Avançats de Princeton i durant la Segona Guerra Mundial va fer treball de recerca per l'exèrcit americà. A partir de 1946 va ser cap de la divisió d'electromagnetisme de l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la universitat.[2]

Si bé els seus primers treballs van sr en topologia, la seva especialització va estar en les matemàtiques aplicades i, en concret, en les equacions diferencials[3] i les ones electromagnètiques. Però Kline és conegut, sobre tot, per una sèrie de llibres sobre filosofia i història de les matemàtiques, que va començar el 1953 amb la publicació de Mathematics in Western Culture en el qual defensava que les matemàtiques han sigut una força cultural fonamental en la civilització occidental.[4] El 1973 va encetar un encès debat sobre l'ensenyament de les matemàtiques amb el seu llibre Why Johnny Can't Add on afirmava que les matemàtiques s'havien allunyat de la realitat i s'havien convertit en l'art de trobar conseqüències lògiques a partir d'axiomes arbitraris sobre objectes sense sentit. Aquest llibre va ser continuat el 1977 per Why the Professor Can't Teach en el qual es reafirmava en el seu atac a la matemàtica moderna com eina d'aprenentatge.[5]

Va publicar dos llibres importants per la historia de les matemàtiques: Mathematical Thought from Ancient to Modern Times (1972, tres volums) i Mathematics: The Loss of Certainty (1980), a més d'altres obres divulgatives.

Referències

modifica
  1. Kline, 1984, p. 11.
  2. Kendig, 1981, p. 93.
  3. Alexanderson, 1979, p. 172.
  4. Bishop, 1999, p. 22.
  5. Drucker, 1993, p. 156.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Morris Kline» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.