Viquipèdia

Mortu Nega

pel·lícula de 1988 dirigida per Flora Gomes

Mortu Nega (mort negada) és una pel·lícula de 1988 dirigida per Flora Gomes, realitzador de Guinea Bissau, el seu primer llargmetratge.

Infotaula de pel·lículaMortu Nega
Fitxa
DireccióFlora Gomes
Protagonistes
Bia Gomes
Tunu Eugenio
Almada Mamadu
Uri Balde
Ajudant de direccióSana Na N'Hada
GuióManuel Rambout Barcelos
Flora Gomes
MúsicaDjanun Dabo
Sidonio Pais Cuaresma
Dissenyador de soPierre Donnadieu
FotografiaDominique Gentil
MuntatgeChristiane Lack
ProductoraInstituto Nacional de Cinema da Guiné-Bissau
DistribuïdorMarfilmes
Dades i xifres
País d'origenGuinea Bissau Guinea Bissau
Estrena29 d'agost de 1988
Durada85 minuts
Idioma originalCrioll de Guinea Bissau
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format35 mm
Descripció
Gèneredrama
Lloc de la narracióGuinea Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0095658 Filmaffinity: 654208 Allocine: 45947 Letterboxd: those-whom-death-refused Allmovie: v130907 TCM: 505102 Modifica el valor a Wikidata

És la primera docuficció del seu país, més precisament, una etnoficció, que retrata, de manera expressiva i xocant, les vivències de la Guerra d'independència de Guinea Bissau, fonent història contemporània amb mitologia, en aquest cas mitologia africana. Fou la primera pel·lícula de Guinea Bissau independent, estrenada a nivell mundial al Festival de Venècia, el 29 d'agost de 1988.

Argument modifica

Any 1973. Diminga acompanya un grup de guerrillers camuflats que, enmig del camí, recorre els matolls per a dur proveïments de Conakry per al front de combat, on lluita el seu marit, Sako. Es dona conta que el país que travessa és terra cremada. Hi ha mort per tots costats, però l'esperança la manté viva. En el campament on es troba Sako no té gaire temps per a estar amb ell. Els rebels guanyen terreny amb la certesa de la victòria.

1977. La guerra ha acabat. Però no arriba a acabar veritablement. És cert que, on viu Diminga, entre llàgrimes, hi ha grans manifestacions d'alegria. Però la sequera impera, té el marit malalt i una altra lluita comença. Tan dura és la realitat que només li pot valer el poder dels déus, els vells déus de la terra.

La pel·lícula, en les paraules del seu autor, és una paràbola africana. Assolida la independència de les colònies i eliminat el colonialisme portuguès, la qüestió que s'aixeca és l'Àfrica del segle XXI. Àfrica, i és això el que Flora Gomes suggereix, no serà ella mateixa sense les seves creencess, els seus mites, la seva filosofia, la seva cultura.

Repartiment modifica

  • Diminga - Bia Gomes
  • Sako - Tunu Eugenio Almada
  • Sanabaio - Mamadu Uri Balde
  • Lebeth - M'Make Nhasse
  • Estin - Sinho Pedro DaSilva
  • Mandembo - Homma Nalete
  • Onkono - Caio Leucadio Almeida
  • Irene Lopes - Brinsam
  • Infermera - Abi Cassama
  • Doctor - Ernesto Moreira
  • Cap de Sector - Flora Gomes

Interpretació modifica

L'any 1988 en què es va estrenar la pel·lícula "no només es complia el 25 aniversari de la independència de Guinea Bissau i l'assassinat del seu líder Amílcar Cabral, és també l'any en què el país va ser pràcticament aniquilat per una brutal guerra civil "(Teresa Ribeiro, periodista de Voice of America). La pel·lícula és una "elegia, no per a les víctimes de la guerra d'alliberament, sinó per als seus supervivents."

Mortu Nega s'ha convertit en una pel·lícula de culte vista com que "no hi ha ideologies o moral. És una història d'amor: nerviós, carnal i sensible" (René Marx, Pariscope, 14 de març de 1990).

Festivals i premis modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mortu_Nega&oldid=29424460»