Viquipèdia

Mounir Fatmi

artista

Mounir Fatmi (Tànger, 1970) és un artista marroquí que viu i treballa a París. La seva pràctica multimèdia inclou videoart, instal·lació, dibuix, pintura i escultura.[1] Va estudiar a la Rijksakademie van beeldende kunsten d'Amsterdam. Treballa amb materials obsolets i els seus futurs incerts, critica els mecanismes il·lusoris que ens uneixen amb la tecnologia, les ideologies i les seves influències en una societat en crisi. El 2006 va guanyar el Premi Uriöt, el Gran premi de la Biennal de Dakar i el Premi Biennal del Caire el 2010.

Infotaula de personaMounir Fatmi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) منير الفاطمي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Tànger (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Belles Arts de Casablanca (–1989)
Academy of Fine Arts of Rome (en) Tradueix (–2006)
Rijksakademie van beeldende kunsten Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París (2008–2011)
Amsterdam (2006–2007) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista d'instal·lacions, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmounirfatmi.com Modifica el valor a Wikidata
Instagram: mounirfatmiofficiel Modifica el valor a Wikidata

Obra modifica

L'obra artística de Mounir Fatmi tracta esdeveniments històrics i contemporanis, la profanació de símbols religiosos, el desmantellament de dogmes i ideologies i la relació entre consumisme i mort.[2] Les seves instal·lacions i pel·lícules sovint són produïdes amb material obsolet com cintes VHS.[3]

L'obra de Fatmi està en gran part influïda pels atemptats de l'11 de setembre de 2001. Llavors va crear una sèrie d'instal·lacions que va titular Salvar Manhattan. Aquestes obres d'art mostren la silueta urbana de Manhattan incloses les torres del World Trade Center destruïdes: «Save Manhattan 1» està feta amb llibres, «Save Manhattan 2» amb cintes de vídeo i «Save Manhattan 3» és una instal·lació de so amb altaveus.[4] La darrera contribució a aquest projecte és un vídeo on l'horitzó es dissol progressivament en una reflexió líquida distorsionada.[5]

Moltes de les obres de Fatmi són considerades subversives, com el seu Joc d'enginy per a musulmans moderats, una sèrie de cubs de Rubik pintats de negre amb ratlles blanques per imitar la Kaaba a La Meca.[6][7] Com a reacció a la Primavera Àrab, va exhibir La Primavera Perduda, una instal·lació composta de 2 escombres de 3 metres i les 22 banderes de la Lliga Àrab.[8]

Publicacions modifica

  • In Search of Paradise (2021)
  • Hard Head (2021)
  • Fuck Architects: Chapter 1 (2021)
  • Between the Lines (2021)
  • Something is Possible (2021)
  • Art of War (2021)
  • Light and Fire (2021)
  • Seeing is Believing (2020)
  • Oriental Accident (2020)
  • Intersections (2020)
  • History is not mine (2020)
  • Kissing Circles (2020)
  • Inside the Fire Circle (2020)
  • Suspect Language (2020)
  • A Savage Mind (2020)
  • They were blind, they only saw images (2020)
  • The Index and The Machine (2020)
  • Peripheral Vision (2020)
  • Keeping Faith, Keeping Drawing (2020)
  • Fragmented Memory (2020)
  • The White Matter (2019)
  • The Process (2019)
  • 180° Behind Me (2019)
  • The Day of the Awakening (2019)
  • The Missing Show (SF publishing, 2018)
  • Survival Signs (SF publishing, 2017)
  • History is not mine (Rencontres de Bamako, 2015)
  • The Kissing Precise (LaMuette, 2014)
  • Suspect Language (Skira Editore, 2012)
  • Ghosting (studio mounir fatmi, 2011)
  • Megalopolis (AKBank Sanat, 2010)
  • Fuck the Architect (Lowave, 2009)
  • Hard Head (Lowave, 2006)
  • Mounir Fatmi (Le Parvis, 2006)
  • Semaine 46.05 : Ecrans noirs (Bulletin de semaine, 2005)
  • Ovalprojet, 1999-2002 (Centre Culturel Le Chaplin, 2002)

Premis modifica

  • Premi Silver Plane, Altai Biennale, Moscou, 2020
  • Shortlisted Jameel Prize 3, Victoria and Albert Museum, London, 2014
  • Prize of the Biennale, International Cairo Biennale, Giza, 2011
  • Cairo Biennial Prize, 2010
  • Grand Prix Léopold Sédar Senghor at the 7th Dakar Biennial, 2006
  • Uriôt Prize, Amsterdam, 2006
  • Special Mention - 3rd International New Film Festival, Split, 1998

Referències modifica

  1. ↑ «The Future of a Promise Arxivat 2012-05-24 a Wayback Machine.». The Future of a Promise, Venice Biennale 2011. [Consulta: 23 gener 2012].
  2. ↑ «Dublin Contemporary 2011 - Exhibition Arxivat 2018-08-19 a Wayback Machine.». Dublin Contemporary. [Consulta: 23 gener 2012].
  3. ↑ Falta indicar la publicació .
  4. ↑ «07. Save Manhattan 03 Arxivat 2011-12-30 a Wayback Machine.». Mounir Fatmi. [Consulta: 23 gener 2012].
  5. ↑ Gregory Buchakjian. «32. Save Manhattan Arxivat 2011-12-11 a Wayback Machine.». Mounir Fatmi. [Consulta: 23 gener 2012].
  6. ↑ «Mounir Fatmi : Artiste trublion du monde arabe». Yabiladi, 12-09-2011. [Consulta: 23 gener 2012].
  7. ↑ stephen garrett dewyer. «Counter interpellation Mounir Fatmi and the disorientation of authoritarian identities Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.», 24-04-2008. [Consulta: 23 gener 2012].
  8. ↑ «The Lost Spring by Mounir Fatmi Arxivat 2012-07-17 at Archive.is». Admorocco, May 24, 2011. [Consulta: 23 gener 2012].

Articles de premsa modifica

Enllaços externs modifica

  1. ↑ Blaire Dessent, Mounir Fatmi - Archaeology of Materials, TL Magazine, September 23rd, 2018, https://tlmagazine.com/mounir-fatmi-archaeology-of-materials/
  2. ↑ Tarek Elhaik, Cogitation, Cultural Anthropology, April 3rd, 2018, https://culanth.org/fieldsights/1330-cogitation
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mounir_Fatmi&oldid=32464813»