Obre el menú principal
Primera moviola

La Moviola va ser la primera màquina per editar pel·lícules en film, inventada per Iwan Serrurier en 1917.

HistòriaModifica

El seu nom deriva de Victrola, un gramòfon. Al principi es tractava d'un dispositiu per visualitzar pel·lícules de cinema a casa, però en el 1924, Serrurier va vendre la seva primera màquina d'edició als estudis Douglas Fairbanks. A partir d'aquest moment, els diversos estudis de cinema de l'època als Estats Units van adquirint movioles. El terme moviola també s'utilitzava genèricament per referir-se a les màquines de muntatge.

Amb l'arribada del so la moviola evoluciona de tal manera que permet a l'editor veure i escoltar simultàniament la banda sonora registrada durant el rodatge. El sistema d'arrossegament de la pel·lícula activa sincrònicament el de la cinta de so, però també es poden controlar de manera independent per tal d'avançar o retardar el so que fa a la imatge o viceversa. D'aquesta manera el muntatge amb la moviola es fa de manera gairebé definitiva, exceptuant els casos en què es requereixi d'algun tractament de la pel·lícula al laboratori. D'altra banda, el so finalitza en una sala especial de muntatge, tot i que la fase de sincronisme es realitzi mitjançant la moviola.

ComponentsModifica

  • Sprocket de sincronisme de la imatge.
  • Sprocket de sincronisme del so.
  • Lector o reproductor del so òptic o magnètic.
  • Finestreta de projecció (on se situa la pel·lícula que es reprodueix).
  • Pantalla.
  • Sistema d'amplificació i reproducció de sons.
  • Controlador general i controlador de temps.

FuncionamentModifica

El sistema d'arrossegament de la moviola consisteix en la Creu de Malta, la qual es tracta d'un mecanisme de projector professional que trasllada el fotograma a la part davantera de la finestreta de forma intermitent. La clavilla s'engrana amb les obertures de la creu, actuant així d'eix i fent que la pel·lícula rote noranta graus i que els fotogrames avancin constantment.

EvolucióModifica

A partir dels anys '70 i '80, la moviola va quedant enrere i deixant pas a taules de muntatge horitzontal, és a dir, un nou sistema que permet que la pel·lícula no pateixi tant a causa de la tensió produïda per la Creu de Malta , es redueixi el soroll i que desaparegui el moviment intermitent. Aquest nou sistema consisteix a substituir la Creu de Malta per un prisma rotatori, el qual també permetrà el visionat dels films a alta velocitat. A més, es podran col·locar diverses pistes d'àudio i imatges. No obstant això, seguim sense obtenir una imatge nítida al cent per cent.

Muntatge electrònicModifica

Fins als anys 90 se segueixen muntant els films mecànicament, però a partir de l'any 2.000 comença el muntatge en digital mitjançant l'ordinador. La pel·lícula ja filmada és revelada al laboratori i es copia en un ordinador o disc dur a través d'una digitalització. Cada fotograma de la pel·lícula rep un nombre específic o direcció en una base de dades. Una vegada que la seqüència estigui correctament muntada el programa imprimirà una llista de decisions (Edit Decision List).

Els principals avantatges respecte a la moviola consisteixen en que és molt més ràpid a l'hora de treballar, es necessiten menys ajudants, amb la qual cosa s'estalvia diners, facilita l'accés al material, ja que està tot dins de la memòria de l'ordinador, la pel·lícula no pateix cap mena de dany, és més silenciós, hi ha més possibilitats a l'hora de manipular el so i es poden integrar efectes especials electrònics.

No obstant això aquest procés presenta una sèrie de desavantatges respecte a la moviola com que la quantitat de memòria és limitada, es tracta de dispositius d'un alt cost econòmic o que la qualitat de la imatge no és òptima.

Enllaços externsModifica