Mueda
Mueda és un municipi de Moçambic, situat a la província de Cabo Delgado. En 2007 comptava amb una població de 23.480 habitants.[1] És la capital del districte de Mueda i centre cultural dels makondes, on s'hi produeixen escultures d'eben.[2]
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Moçambic | |||
| Províncies | Cabo Delgado | |||
| Districtes | Districte de Mueda  | |||
| Població humana | ||||
| Predom. ling. | Portuguès | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 249 m | |||
Geografia modifica
Està situada a la zona alta de l'Altiplà de Mueda, on el clima és més temperat que a la costa, però on és difícil trobar aigua potable a causa del sol arenós permeable que fa que l'aigua s'infiltri a gran profunditat.[3] Pel 1970 Portugal, aleshores potencia colonial dominant a la zona, hi va construir un sistema per proporcionar aigua potable, sota direcció de l'enginyer Canhoto. En la dècada de 1980, després de la independència, el sistema fou reconstruït pel govern moçambiquès amb assistència de l'UNICEF i cooperació suïssa.[4]
Història modifica
Mueda va ser fundada al voltant d'una caserna de l'Exèrcit portuguès colonial.[2]
Massacre de Mueda modifica
El 16 de juny de 1960 els nacionalistes makondes nacionalistes van organitzar una manifestació davant de la seu del districte de Mueda, a la plaça del poble per tal d'exigir la independència de Portugal, quan hi era governador Pedro Correia de Barros (1958–1961). Pel que sembla, l'administrador del districte els havia convidat a presentar les seves queixes.[5] L'administrador va ordenar arrestar als líders, i la multitud va protestar.[6] L'administrador portuguès va ordenar les tropes estacionades a disparar contra la multitud,[7] i després molts més foren llençats per morir en un barranc.[2] El nombre de morts és matèria de controvèrsia.[8] Tanmateix, el ressentiment generat per aquests esdeveniments va fer guanyar adeptes a la guerrilla independentista FRELIMO en el moment de l'inici de la Guerra d'independència de Moçambic (1964–1975).[6][7] El lloc de la massacre és commemorat amb una estàtua.[2]
Guerra d'independència modifica
Els makondes eren ferms partidaris del FRELIMO. De fet, la Unió Nacional Africana Makonde, més tard Unió Nacional Africana Moçambic, va ser una de les tres organitzacions fundadores del FRELIMO.[6][9] Mueda també va ser el lloc de les operacions portugueses contra el FRELIMO. El 1967, en una de les seves primeres grans accions militars, el FRELIMO va iniciar l'atac fallit contra la base aèria d'allà,[10] tot i que la base fou seriosament danyada.[11] En maig de 1970 el general Arriaga la va escollir com a caserna general per començar l'Operació Nus Gordià. Al final de l'operació, afirmava haver eliminat més de setanta bases del Frelimo.[12] Però, a banda de la pèrdua d'equips i subministraments, l'operació no va afectar la capacitat del FRELIMO d'infiltrar armes des de Tanzània, i no va afectar substancialment la seva capacitat ofensiva.[13] En un darrer atac en 1972 contra la base aèria de Mueda hi van destruir els 19 aeroplans que hi havia.[14]
Galeria modifica
-
Aeroport de Mueda c. 1995 -
Posant gasolina a Mueda c. 1995
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mueda |
- ↑ «Instituto Nacional de Estatística». Arxivat de l'original el 2007-12-19. [Consulta: 19 desembre 2007].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fitzpatrick, Mary (2007) Mozambique Lonely Planet, Footscray, Victoria, Australia, page 162, ISBN 978-1-74059-188-1
- ↑ West, Harry G. (2001) Sorcery of Construction and Socialist Modernization: Ways of Understanding Power in Postcolonial Mozambique American Ethnologist 28(1): pp. 119-150, page 123
- ↑ Cairncross, S. and Cliff, J. (1987) "Water use and health in Mueda, Mozambique" Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene 81: pp. 51-54
- ↑ Aquest 'invitació després seria qüestionada per les autoritats portugueses. Azevedo, Mario (1991) "Mueda" Historical Dictionary of Mozambique Scarecrow Press, Metuchen, New Jersey, page 92, ISBN 0-8108-2413-2
- ↑ 6,0 6,1 6,2 West, Harry G. (2003) ""Who Rules Us Now?" Identity Tokens, Sorcery, and Other Metaphors in the 1994 Mozambican Elections" pp. 92-124 In West, Harry G. (editor) (2003) Transparency and Conspiracy: Ethnographies of suspicion in the new world order Duke University Press, Durham, North Carolina, page 103, ISBN 0-8223-3036-9
- ↑ 7,0 7,1 Newitt, Malyn D. D. (1995) A History of Mozambique Indiana University Press, Bloomington, Indiana, page 521, ISBN 0-253-34006-3
- ↑ The number of casualties is disputed. Nationalists suggested that as many a six hundred were killed, while Portuguese accounts sometimes place the number of casualties in the single digits. West, Harry G. (2003) ""Who Rules Us Now?" Identity Tokens, Sorcery, and Other Metaphors in the 1994 Mozambican Elections" pp. 92-124 In West, Harry G. (editor) (2003) Transparency and Conspiracy: Ethnographies of suspicion in the new world order Duke University Press, Durham, North Carolina, page 120, note 31, ISBN 0-8223-3036-9
- ↑ Azevedo, Mario (1991) "Frente de Libertação de Moçambique" Historical Dictionary of Mozambique Scarecrow Press, Metuchen, New Jersey, page 65, ISBN 0-8108-2413-2
- ↑ Newitt, Malyn D. D. (1995) A History of Mozambique Indiana University Press, Bloomington, Indiana, page 525, ISBN 0-253-34006-3
- ↑ Mazrui, Ali Al'Amin and Tidy, Michael (1984) Nationalism and new states in Africa from about 1935 to the present Heinemann, Nairobi, page 141, ISBN 0-435-94145-3
- ↑ Newitt, Malyn D. D. (1995) A History of Mozambique Indiana University Press, Bloomington, Indiana, page 531, ISBN 0-253-34006-3
- ↑ Schneidman, Witney Wright (2003) Engaging Africa: Washington and the fall of Portugal's colonial empire University Press of America, Lanham, Maryland, page 126[Enllaç no actiu], ISBN 0-7618-2812-5
- ↑ Mazrui, Ali Al'Amin and Tidy, Michael (1984) Nationalism and new states in Africa from about 1935 to the present Heinemann, Nairobi, page 143, ISBN 0-435-94145-3