Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com l'imam at-Tabarí —en àrab أبو جعفر محمد بن جرير بن يزيد بن كثير بن غالب الطبري, Abū Jaʿfar Muḥammad ibn Jarīr ibn Yazīd ibn Kaṯīr ibn Ḡālib aṭ-Ṭabarī; الإمام الطبري, al-imām aṭ-Ṭabarī— (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom. Musulmà sunnita, va passar gran part de la seva vida a Bagdad i va escriure tota la seva obra en àrab. El seu ensenyament és a l'origen d'una efímera escola de jurisprudència islàmica (màdhhab), el jaririsme.
 | |
| Nom original | (ar) محمد بن جرير الطبري |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
839 (Gregorià) Amol |
| Mort |
16 febrer 923 (83/84 anys) Bagdad |
| Grup ètnic | Perses |
| Religió | Islam, sunnisme i xafiisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia islàmica i tafsir |
| Ocupació | Historiador, filòsof, alfaquí, escriptor i poeta |
| Alumnes | Abu-Bakr al-Qaffal aix-Xaixi |
| Obra | |
|
Obres destacables | |
 | |
Va estudiar i escriure sobre una gran quantitat de dominis: història, tafsir (exegesi), fiqh (jurisprudència) i comentaris dels hadits. Les seves obres més famoses són la historiogràfica Tarikh ar-rússul wa-l-muluk («Història dels profetes i dels reis»), també coneguda com a Tarikh al-úmam wa-l-muluk («Història dels imams i dels reis») o, simplement, com Tarikh at-Tabarí («Història d'at-Tabarí») i l'exegètica Jami al-bayan an tawil ay al-Quran («Comentari de l'Alcorà»), més coneguda com a Tafsir at-Tabarí («Tafsir d'at-Tabarí»).